Un altre poema de Marcin Świetlicki. En aquest cas, hi havia una paraula que presentava problemes de traducció, no pas pel significat, sinó perquè feia que els versos s’allarguessin massa. En polonès, existeix una paraula per anomenar el monòxid de carboni que, encara que signifiquin dues coses diferents, prové de l’alemany Schwaden (en polonès czad – pronunciï’s txat). Si cada cop que apareixia la paraula havia de posar monòxid de carboni el que feia era destrossar el poema visualment (a banda que els matisos aquí que comporta la paraula tampoc no són traslladables). Finalment, l’opció és la forma química, que com a mínim escurça el vers.
29 DE NOVEMBRE DE 1987
El fum prefereix sortir per l’habitació i no per la xemeneia
a la nit. Un buit repugnantment segur de si mateix.
Quan escapem d’aquí també som fum,
pudim a fum – fan ganyotes, per tant, ho sabem.
O asfixiar-se amb CO, o morir de fred.
El govern ens ha fet algunes preguntes
insidioses. Ara a la ràdio estan parlant
sobre les nostres respostes.
Però nosaltres no hem parlat amb ningú.
Érem fent una volta, després hem dinat
i en tornar directament hem fet l’amor,
ella m’ha sargit un jersei i m’ha aparracat la jaqueta.
Avui havia de marxar, però s’ha quedat, alleugerida.
Avui havia d’adormir-me tot sol i alleugerit agafo el son
sentint-la al meu costat. Per l’habitació vaga,
interrogatiu, el CO. No contestem.
Des de fa un cert temps, compro llibres en format electrònic. Els llegeixo directament a l’ordinador. He provat els diversos lectors de llibres electrònics i de revistes: el d’ Adobe Digital Editions , el de Mobipocket i altres. Fins ara, no m’incomodava massa llegir fins i tot la poesia en aquests formats. En el cas de l’Adobe, es manté el mateix format que l’edició impresa (però no en tots els casos), el Mobipocket és molt versàtil i permet jugar força amb diverses possibilitats de veure el text. No he comprat encara un lector electrònic perquè em molesta la poca coherència en els formats i encara no hi veig sentit. Per altra banda, un cop vaig mirar-ne uns quants, i de sobte en vaig veure un que tenia com a llibre de proves els Sonets de Shakespeare. Quan vaig adonar-me que no hi havia manera de poder tenir tot el sonet, tal com havia de ser, en una pàgina (és a dir, a la pantalla), sense tenir els versos tallats o tenir-ne només 10, vaig decidir que no me’n compraria cap fins qu...
Comentaris
Salutacions,
S.