A PASSES PETITES. PROXIMITATS
Tot podria començar amb un viatge.
A passes petites i una mirada clara.
Amb un silenci tranquil als ulls. Sense
multituds a les carreteres, ni descalçar-se
als controls dels aeroports. Sense pares
impacients ni crits als nens petits
que no saben entendre. Sense la veïna inflada
amb mitjons vermells a l’avió, que fa solitaris
i no para de mastegar pensaments buits.
Seuríem junts, tan sols seuríem junts.
El més difícil són les coses més simples.
Ho podem repetir a manera d’exercici:
tot podria començar amb un viatge,
senzill, repetit, com en un somni.
Els avions no es trobarien en els núvols,
alts en els seus rumbs, cadascú al seu camí,
després una abraçada virtual i un petó,
que no s’escriu més petons, sinó que tan sols
com un analfabet marques la teva signatura
amb una creu. No, no ens equivocarem,
ja hem anat molt lluny, cadascú pel seu camí,
en els viatges virtuals hem escrit les nostres línies
per al silenci, per a les proximitats.
Ens despertarem d’un somni profund, somriurem
i repetirem els somnis, com un murmuri,
i després cada cop més alt:
tot podria començar amb un viatge, proximitats,
hem viatjat a través de la història i hem deixat
totes les marques, extretes enmig dels núvols,
dels rumbs i dels bons vents,
tot i que no ho sabíem, proximitats.
Què és la fidelitat en una traducció de poesia? Com podem mesurar-la? No hi ha, en el fons, una sola fidelitat, n'hi ha moltes, de vegades s'exclouen en una traducció, d'altres, no. Fidelitat al to, a la forma, al contingut, a la veu poètica. I cada cop que el traductor s'enfronta a un poema, busca l'estratègia que, com a lector que és, creu que és més adient. Un poema és un conjunt d'elements indissolubles i, en fer una traducció, els modifiquem, i en destaquem alguns que potser no es trobaven en la intenció inicial de l'autor. Però això no vol dir que sigui una mala traducció. Hi ha una manipulació diferent dels diversos constituents del poema.
Comentaris