Deixem per un moment la producció de Leopold Staff (aviso que n'apareixeran més poemes) i entrem en un registre del tot diferent. Amb Aleš Debeljak, també del seu llibre de poemes Himnes inacabats. Com es pot comprovar en aquest poema, molt més que en l’anterior, són uns versos que respiren erotisme en cada una de les síl·labes que marquen el seu ritme.
LA TERRA PROMESA
Un secret, com un tro llunyà i una rosa plomissa,
que xiula i a l’aigua de sobte s’endureix, un secret
que volem assaborir llargament. Encara més. Més
lluny, fins on m’allarga la vista per la planura, pel
ramat dorment entre les teves cames i la forta paret
de la teva esquena que potser s’atura tan sols quan
apareixen les primeres estrelles de les Plèiades.
Estirar la llengua, encara que maldestra, a fi que
el gust sigui molt més meu; sí, voldria això,
amb cada moviment recloure’m més en mi,
més madur per a un nou planeta, que entra
en la meva òrbita i allí surar, i omplir cada porus
de la teva pell amb l’olor de les ostres i no canviar
mai més la solitària nit en el teu temple.
LA TERRA PROMESA
Un secret, com un tro llunyà i una rosa plomissa,
que xiula i a l’aigua de sobte s’endureix, un secret
que volem assaborir llargament. Encara més. Més
lluny, fins on m’allarga la vista per la planura, pel
ramat dorment entre les teves cames i la forta paret
de la teva esquena que potser s’atura tan sols quan
apareixen les primeres estrelles de les Plèiades.
Estirar la llengua, encara que maldestra, a fi que
el gust sigui molt més meu; sí, voldria això,
amb cada moviment recloure’m més en mi,
més madur per a un nou planeta, que entra
en la meva òrbita i allí surar, i omplir cada porus
de la teva pell amb l’olor de les ostres i no canviar
mai més la solitària nit en el teu temple.
Comentaris