Salta al contingut principal

De lectures electròniques



A diferència del que deia en aquesta entrada, finalment em vaig comprar un lector de llibres electrònics. Després de mirar diversos models, em vaig decidir per aquest, que vaig comprar a Polònia, encara que el mateix model es ven en altres països amb un altre nom. I n’estic molt satisfet. Ja hi tinc una biblioteca considerable, malgrat la poca oferta que encara hi ha en algunes llengües, com per exemple, en català. L’altre dia, llegint un informe sobre els llibres electrònics publicat a Polònia, vaig veure per una banda sorprès que aquest país és el segon en oferta d’aquest format darrere dels Estats Units. Per una altra banda, no estava tan sorprès, potser perquè ja m’havia acostumat a comprar molts llibres electrònics en polonès. L’oferta és admirable, hi ha llibres que apareixen fins i tot abans en format electrònic que en format paper. Evidentment, hi ha encara editorials una mica renitents a aquest format. Però, en general, no es pot comparar, ni de lluny, amb l’oferta que hi ha en català o en castellà. També s’ha de tenir en compte un altre aspecte, malgrat que, quant als llibres electrònics, aquí l’IVA té el mateix problema que a Espanya, són realment molt més barats. I d’aquesta manera, paga la pena de comprar. Una altra qüestió és el sistema de seguretat, la pressió dels lectors ha estat tan gran que la majoria d’editorials ha decidit suprimir el sistema DRM, i utilitza una marca d’aigua, solució que no és gens invasiva. 

Per a algú que està sempre fora, en algun lloc, la solució del llibre electrònic és idònia. Es pot comprar, a milers de kilòmetres de distància, un llibre i començar a llegir-lo en aquell mateix moment. Per això, l’oferta també s’ha d’ampliar, i els preus han de ser més racionals. A tall d’exemple, explicaré que em volia comprar el darrer llibre de Joan Margarit, però el preu era exactament el mateix que en format paper. Uns 16€ per un llibre de poesia és, mirem-nos-ho com vulguem, un preu elevat, i encara més si és en format electrònic, ja que no tens aquí els avantatges del paper, més evidents en el cas de la lectura de poesia. 

Un altre entrebanc amb què m’he trobat quan he volgut comprar llibres en català en format electrònic és que t’has de trobar al país de venda del llibre per poder-lo adquirir i baixar-te’l. No en sé treure l’entrellat, a què treu cap oferir un llibre que només pots comprar al lloc d’origen? Després, quan aquest format ja sigui molt més estès, començaran les lamentacions. I el millor perquè aquestes no apareguin és posar fil a l’agulla i començar a pensar de manera efectiva en com poder entrar de la manera menys dolorosa en aquest mercat que és cada cop més important. A Polònia ho han entès, i tant la situació com les previsions no són pas negatives.

Comentaris

David ha dit…
Jo encara no m'hi he decidit. N'entenc els avantatges i els has exposats molt bé, però no ho acabo de veure clar. Ara, pel que veig aquí estem com sempre a la cua de tot el que tingui a veure amb la lectura. Veig sentir que algú deia que la Llibreria Catalònia havia tancat perquè la gent cada cop compra més llibres digitals. No és cert: ha tancat perquè en aquest país no es llegeix.
Salutacions.
Xavier ha dit…
Hi estic completament d'acord, amb el que dius al final. Que la Catalònia tanqui m'ha sabut molt greu, però no crec que sigui perquè la gent cada cop compra més llibres digitals. És possible que en un futur en sigui alguna de les causes, però crec que és un futur molt llunyà. A banda, com també es diu a l'entrada, l'oferta que hi ha en català o en castellà encara és insuficient i ara per ara no crec que pugui fer trontollar res. La gent que llegeix, ho seguirà fent, i seguirà comprant llibres en format paper. Els dos formats coexistiran. Jo mateix no he deixat de comprar llibres en format paper pel fet de tenir lector de llibres electrònics. De fet, fins i tot hi ha llibres que els tinc en tots dos formats. Davant d'aquesta nova situació sorgeixen molts dubtes i incerteses, i de vegades discursos apocalíptics que no tenen massa fonament. El principal problema, com molt bé dius, és que la gent no llegeix. Per aquí hauríem de començar.
Salutacions i gràcies.
Jo tampoc no he fet encara el pas al llibre electrònic, però estic convençudíssim que és un pas endavant, com ho han estat moltes de les noves tecnologies. Comparteixo la teva opinió, Xavier: els dos formats conviuran molt de temps, i sempre hi haurà qui (com jo mateix) s'estimarà més llegir un llibre de poesia en paper, però en canvi li serà més còmode llegir una novel·la o un assaig digitalitzats.
Un altre punt a favor del llibre electrònic: la possibilitat de publicar moltes coses que els editors en paper no gosarien publicar mai per por de vendre pocs exemplars i tenir pèrdues. I si hi afegim que podem accedir a milers de tesis doctorals, em sembla que, definitivament, hem d'optar per la virtualitat: cal que tinguem la capacitat de mirar cap al futur: la música enregistrada no va suprimir els concerts, ni la televisió va acabar amb el cinema. És una qüestió d'adaptació al progrés, almenys quan és positiu.
I perdoneu el rotllo!
Xavier ha dit…
Estimat Albert,

Estic d'acord amb molts dels plantejaments que has apuntat. La possibilitat que s'ampliïn fronteres de lectures i que puguem accedir a textos que fins fa poc eren molt difícils d'aconseguir és immensa. Quant a publicar textos literaris molt poc rendibles en el mercat econòmic, això pot representar una autèntica revolució, ja que modificarà radicalment una sèrie de rols als quals estàvem acostumats. El paper de l'editor, del crític, del lector... Poder ser publicat en paper encara representa prestigi, rellevància, existir en el món literari. Hi haurà d'haver, lògicamente, una sèrie de filtres de la qualitat d'una obra. I aquí ens haurem de tornar a replantejar tot el sistema actual. I finalment, hi ha la qüestió dels drets d'autor, un tema del qual encara no havíem parlat. Sembla com si el món digital signifiqués directament gratuïtat de tots els continguts. I en això, evidentment, no hi estic gens d'acord. Una persona inverteix el seu temps i el seu esforç en fer un producte determinat, i si el vull, l'he de pagar. I això ho ha d'assumir tothom.
Molts debats s'estan obrint, però crec que si hi hagués sentit comú i bona voluntat per part de tots, es podria arribar a solucions satisfactòries.

Entrades populars d'aquest blog

Et busco

Kazimierz Przerwa-Tetmajer (1865-1940). Va estudiar llengües clàssiques i filologia a la Universitat Jagiello ń ski, de Cracòvia. És un dels integrants del moviment Jove Polònia. ET BUSCO... Et busco, i quan et veig, fingeixo que no et veig. T'estimo, i quan et trobo, fingeixo que no t'estimo. Moriré per tu, abans de morir cridaré que moro de casualitat...

L'auditori de Görlitz

Des de fa un parell de mesos, es pot trobar el darrer llibre que he publicat, L’auditori de Görlitz , editat conjuntament per Adia i Cafè Central. En Pau Vadell i el Toni Clapés han fet una feina excel·lent, i els agraeixo tot l’esforç que han fet. Cal dir que el llibre existeix gràcies al Toni, va ser ell qui em va convèncer que, d’una petita conferència que havia escrit, en tragués un llibre d’assajos. Aquesta era la primera intenció, però quan estava escrivint el text m’encallava contínuament, m’havia posat molts impediments jo mateix (no havia de ser amb to acadèmic, havia de tenir una unitat). El llibre no avançava, no volia seguir per aquell camí. No va ser fins que vaig fer un petit viatge a Ustro ń, i en aquella vall i les muntanyes del voltant tot es va desencallar, la qüestió no eren els impediments, sinó alliberar-me d’aquests. Així que van començar a sorgir idees i fragments i poemes i relacions que s’anaven enfilant les unes amb les altres per tenir una idea general, pe...

Wrocław neix...

Estic acabant de llegir el darrer llibre de Jan Polkowski . Fascinació. Encantament. És un dels millors llibres de poesia que he llegit els dos darrers anys. Ha valgut la pena esperar que el poeta trenqués el seu llarg silenci. Val la pena reconciliar-se amb la poesia després de molts i molts llibres que no aporten res, que són només una mostra dels seus autors de les seves capacitats (o limitacions) i per poder seguir sonant com a noms en aquest difícil món de la literatura. Però és molt millor fer una reentrada com la del poeta polonès. I sembla que tindrà continuïtat. En el darrer número dels Zeszyty Literackie (Quaderns Literaris) apareixen alguns poemes posteriors a Cantus . I del llibre, també aportaré alguna altra traducció. El poema fa referència a Wrocław, que serveixi també aquí per desitjar que no es vegi massa afectada per les inundacions dels últims dies. *** Wrocław neix de l’entumida llengua de desembre, de la guerra de la boira, mig despert observa una escaramussa de fa...

Cabdells

Fa un parell de dies, he tingut la grata sorpresa de trobar-me amb noves referències a l’antologia de Tierra inalcanzable . Al Babelia del dissabte, Francisco Calvo Serraller, de qui admiro des de fa molt temps tant la seva vasta erudició com la concisió de la seva ploma (per a mi, són els millors articles que es troben sempre al Babelia), va publicar un article a partir de les referències pictòriques de Milosz .  Per una altra banda, l’amic Eduardo Jordà m’envia un enllaç d’un article que va publicar al Diari de Mallorca . Amb Eduardo vaig tenir la sort de compartir una sèrie de converses molt interessants sobre Milosz arran de la traducció del poema Regal, un dels més coneguts del gran autor polonès. A tots dos, el meu agraïment i la meva admiració.

Fidelitat (1)

Què és la fidelitat en una traducció de poesia? Com podem mesurar-la? No hi ha, en el fons, una sola fidelitat, n'hi ha moltes, de vegades s'exclouen en una traducció, d'altres, no. Fidelitat al to, a la forma, al contingut, a la veu poètica. I cada cop que el traductor s'enfronta a un poema, busca l'estratègia que, com a lector que és, creu que és més adient. Un poema és un conjunt d'elements indissolubles i, en fer una traducció, els modifiquem, i en destaquem alguns que potser no es trobaven en la intenció inicial de l'autor. Però això no vol dir que sigui una mala traducció. Hi ha una manipulació diferent dels diversos constituents del poema.

La primera víctima

La guerra va començar el 5 d'abril de 1992, quan centenars de persones es feien forts davant de les barricades amb què el partit de Radovan Karadzić va aïllar, en una sola nit, el barri de Grbavice. Des d'una casa prop del cementiri jueu un franctirador va disparar a la marxa pacífica que passava pel pont de Vrbanja, i va encertar de ple en l'estudiant de medicina Suada Dilberović. Una fatal coincidència, que precisament ella es convertís en la primera víctima mortal de la guerra per i amb Sarajevo; però moltes persones em van comentar que va ser el destí que va buscar deliberadament aquesta dona jove. La família de l'estudiant de medicina va arribar aquí de Dalmàcia, per tant la víctima provenia de Croàcia, però no era catòlica, sinó musulmana, i sí que era musulmana, però no com les que haurien volgut veure els fonamentalistes catòlics, és a dir no anava tapada ni tan sols amb un mocador al cap, era una dona bella, rossa, conscient de les seves qualitats, i que v...

Reflexió i poemes

Des de " La Nausea " m’informen que acaben de publicar en línea un article-reflexió que els vaig enviar. És una reflexió sobre el canvi d’orientació en la poesia des de finals del segle XX (un fenomen que ja havia començat, però, a partir del final de la II guerra mundial, i sobretot, des dels anys 60). A banda, també inclouen una selecció de la meva poesia en versions catalana i castellana. A ells, i a Marian Raméntol especialment, els dono les gràcies. Si voleu veure l’article i els poemes, podeu clicar aquí . 

Nosaltres tres, aquells tres

Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània.  NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...

Pensa com donar sentit

Jan Kasper *** Pensa com donar un sentit a les runes que romanen: l’herba agostejada, la maculatura de paraules elevades, el turment de la vellesa. Cada instant nostre, una palleta a l’aigua. No hi podem fer massa; cap saber, ho saps bé, no és cap salvació. Probablement només durarà el que ens supera, el que nosaltres, mortals, aconseguim estimar. Les mosques brunzeixen als vidres. Miro com omples a la cuina pots de cireres sucoses. La teva mà cada vegada quan es troba amb el vidre descobreix l’impossible; també es converteix en vidre. Per sota de la pell transparent s’estenen camps, camins, rius i ciutats. El sol surt, el sol es pon. Ben bé igual com aquí, obedient a una regla eterna. 

Cada cop menys temps

Jakub Kornhauser va néixer l’any 1984 a Cracòvia. Ha publicat dos llibres de poemes. El segon, Vagues existències, està estructurat a partir de poemes en prosa. D’aquest darrer llibre prové el poema d’avui. CADA COP MENYS TEMPS He recorregut la ciutat d’una punta a l’altra. Ho he fet tantes vegades que persones estranyes de cares desconegudes em saludaven amb un somriure maliciós, però no em donaven la mà. Els gossos em coneixien per l’olor. Amb el temps, cada cop tardava menys per anar d’una punta de la ciutat a l’altra, i això em permetia afirmar que existia tan sols una punta. Però la gent amb qui topava eren una i la mateixa persona. Al cap de poc vaig descobrir que la ciutat era un fred i fosc atzucac del qual no hi havia manera de sortir.