Passa al contingut principal

De lectures electròniques



A diferència del que deia en aquesta entrada, finalment em vaig comprar un lector de llibres electrònics. Després de mirar diversos models, em vaig decidir per aquest, que vaig comprar a Polònia, encara que el mateix model es ven en altres països amb un altre nom. I n’estic molt satisfet. Ja hi tinc una biblioteca considerable, malgrat la poca oferta que encara hi ha en algunes llengües, com per exemple, en català. L’altre dia, llegint un informe sobre els llibres electrònics publicat a Polònia, vaig veure per una banda sorprès que aquest país és el segon en oferta d’aquest format darrere dels Estats Units. Per una altra banda, no estava tan sorprès, potser perquè ja m’havia acostumat a comprar molts llibres electrònics en polonès. L’oferta és admirable, hi ha llibres que apareixen fins i tot abans en format electrònic que en format paper. Evidentment, hi ha encara editorials una mica renitents a aquest format. Però, en general, no es pot comparar, ni de lluny, amb l’oferta que hi ha en català o en castellà. També s’ha de tenir en compte un altre aspecte, malgrat que, quant als llibres electrònics, aquí l’IVA té el mateix problema que a Espanya, són realment molt més barats. I d’aquesta manera, paga la pena de comprar. Una altra qüestió és el sistema de seguretat, la pressió dels lectors ha estat tan gran que la majoria d’editorials ha decidit suprimir el sistema DRM, i utilitza una marca d’aigua, solució que no és gens invasiva. 

Per a algú que està sempre fora, en algun lloc, la solució del llibre electrònic és idònia. Es pot comprar, a milers de kilòmetres de distància, un llibre i començar a llegir-lo en aquell mateix moment. Per això, l’oferta també s’ha d’ampliar, i els preus han de ser més racionals. A tall d’exemple, explicaré que em volia comprar el darrer llibre de Joan Margarit, però el preu era exactament el mateix que en format paper. Uns 16€ per un llibre de poesia és, mirem-nos-ho com vulguem, un preu elevat, i encara més si és en format electrònic, ja que no tens aquí els avantatges del paper, més evidents en el cas de la lectura de poesia. 

Un altre entrebanc amb què m’he trobat quan he volgut comprar llibres en català en format electrònic és que t’has de trobar al país de venda del llibre per poder-lo adquirir i baixar-te’l. No en sé treure l’entrellat, a què treu cap oferir un llibre que només pots comprar al lloc d’origen? Després, quan aquest format ja sigui molt més estès, començaran les lamentacions. I el millor perquè aquestes no apareguin és posar fil a l’agulla i començar a pensar de manera efectiva en com poder entrar de la manera menys dolorosa en aquest mercat que és cada cop més important. A Polònia ho han entès, i tant la situació com les previsions no són pas negatives.

Comentaris

David ha dit…
Jo encara no m'hi he decidit. N'entenc els avantatges i els has exposats molt bé, però no ho acabo de veure clar. Ara, pel que veig aquí estem com sempre a la cua de tot el que tingui a veure amb la lectura. Veig sentir que algú deia que la Llibreria Catalònia havia tancat perquè la gent cada cop compra més llibres digitals. No és cert: ha tancat perquè en aquest país no es llegeix.
Salutacions.
Xavier ha dit…
Hi estic completament d'acord, amb el que dius al final. Que la Catalònia tanqui m'ha sabut molt greu, però no crec que sigui perquè la gent cada cop compra més llibres digitals. És possible que en un futur en sigui alguna de les causes, però crec que és un futur molt llunyà. A banda, com també es diu a l'entrada, l'oferta que hi ha en català o en castellà encara és insuficient i ara per ara no crec que pugui fer trontollar res. La gent que llegeix, ho seguirà fent, i seguirà comprant llibres en format paper. Els dos formats coexistiran. Jo mateix no he deixat de comprar llibres en format paper pel fet de tenir lector de llibres electrònics. De fet, fins i tot hi ha llibres que els tinc en tots dos formats. Davant d'aquesta nova situació sorgeixen molts dubtes i incerteses, i de vegades discursos apocalíptics que no tenen massa fonament. El principal problema, com molt bé dius, és que la gent no llegeix. Per aquí hauríem de començar.
Salutacions i gràcies.
Jo tampoc no he fet encara el pas al llibre electrònic, però estic convençudíssim que és un pas endavant, com ho han estat moltes de les noves tecnologies. Comparteixo la teva opinió, Xavier: els dos formats conviuran molt de temps, i sempre hi haurà qui (com jo mateix) s'estimarà més llegir un llibre de poesia en paper, però en canvi li serà més còmode llegir una novel·la o un assaig digitalitzats.
Un altre punt a favor del llibre electrònic: la possibilitat de publicar moltes coses que els editors en paper no gosarien publicar mai per por de vendre pocs exemplars i tenir pèrdues. I si hi afegim que podem accedir a milers de tesis doctorals, em sembla que, definitivament, hem d'optar per la virtualitat: cal que tinguem la capacitat de mirar cap al futur: la música enregistrada no va suprimir els concerts, ni la televisió va acabar amb el cinema. És una qüestió d'adaptació al progrés, almenys quan és positiu.
I perdoneu el rotllo!
Xavier ha dit…
Estimat Albert,

Estic d'acord amb molts dels plantejaments que has apuntat. La possibilitat que s'ampliïn fronteres de lectures i que puguem accedir a textos que fins fa poc eren molt difícils d'aconseguir és immensa. Quant a publicar textos literaris molt poc rendibles en el mercat econòmic, això pot representar una autèntica revolució, ja que modificarà radicalment una sèrie de rols als quals estàvem acostumats. El paper de l'editor, del crític, del lector... Poder ser publicat en paper encara representa prestigi, rellevància, existir en el món literari. Hi haurà d'haver, lògicamente, una sèrie de filtres de la qualitat d'una obra. I aquí ens haurem de tornar a replantejar tot el sistema actual. I finalment, hi ha la qüestió dels drets d'autor, un tema del qual encara no havíem parlat. Sembla com si el món digital signifiqués directament gratuïtat de tots els continguts. I en això, evidentment, no hi estic gens d'acord. Una persona inverteix el seu temps i el seu esforç en fer un producte determinat, i si el vull, l'he de pagar. I això ho ha d'assumir tothom.
Molts debats s'estan obrint, però crec que si hi hagués sentit comú i bona voluntat per part de tots, es podria arribar a solucions satisfactòries.

Entrades populars d'aquest blog

Poemaris meus en format electrònic

POEMARIS MEUS EN FORMAT ELECTRÒNIC En l'anterior entrada sobre els llibres electrònics , parlava dels riscos que comportava publicar-los personalment, sense tenir darrere cap editorial. Com també comentava que els meus primers llibres de poesia ja no es poden trobar a les llibreries. Vaig decidir, doncs, passar-los a format electrònic i deixar-los de lliure accés en aquest blog. Si aneu a la pestanya de “Llibres de poemes” , hi trobareu Llocs comuns (2004), Retorns de l'Est (2005) i Inventari de fronteres (2006), en format .epub i .mobi (per als que tingueu el Kindle). No hi ha el darrer llibre, La disfressa dels arbres , per qüestions de drets d'autor i perquè encara por ser localitzable en alguna llibreria del país. En qualsevol cas, crec que no és el mateix cas que publicar d'entrada el llibre en format electrònic. Són llibres que han tingut la seva vida, més o menys curta, en el format paper, que han existit físicament. I que potser ara poden tenir una altra vi...

Vespre

Com ja vaig anunciar en una entrada anterior, tornem a una petita sèrie de poemes de Leopold Staff corresponents a la seva darrera etapa. En aquest mes que acabem d'encetar, i quan finalment sembla que la primavera s'ha instal·lat a les nostres contrades, quan el sol es queda molt més temps i dibuixa els seus arabescs a les teulades inclinades, es pot arribar a casa al vespre, quan la llum es va difuminant i la plenitud del dia s'acaba en imatges com aquesta. VESPRE Jec a la barca en el silenci del vespre. Estrelles sobre meu, estrelles sota meu, i estrelles en mi.

Nosaltres tres, aquells tres

Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània.  NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...

Tolstoi

Arribar a la senzillesa i a la màxima expressió com ho fa Leopold Staff en aquest poema requereix anys, i també saber deixar anar llast. TOLSTOI Tolstoi escapava de la tristesa, ho tenia tot, per tant, no tenia res. Vaig feliç en la calitja dels camins, propietari de la meva ombra.

Amor després de l'amor

Què es pot dir de Derek Walcott (1930, Castries, Saint Lucia) que no sigui sempre massa poc? Quan penso en la seva poesia, la primera paraula que ve a la ment és “Festa”. La poesia de Walcott és una festa del llenguatge, de la imatge, una festa en tots els sentits. AMOR DESPRÉS DE L'AMOR Arribarà el temps quan, amb alegria, et saludaràs a tu mateix arribant a la teva porta, al teu mirall, i us somreireu per la vostra arribada. I et dirà, seu aquí. Menja. Tornaràs a estimar l'estranger que vas ser. Regala't vi. Regala't pa. Retorna't el cor a tu mateix, a l'estranger que et va estimar tota la vida, a qui has ignorat per un altre que et coneix de cor. Agafa les cartes d'amor de la lleixa, les fotografies, les notes desesperades. Desenganxa la teva imatge del mirall. Seu. Celebra la teva pròpia vida.

[diamant]

La casualitat em mena un altre cop a l'excel·lent blog de traduccions de l'Abel Murcia . I aquest cop, per partida doble, sense haver-ho comentat abans, coincidim a penjar dos poetes (curiós com el llenguatge informàtic ens du a situacions força insòlites semànticament, i ens obliga també a replantejar la nostra llengua. Aquí, a més, podríem aprofitar i fer-ne una metàfora doble, penjar com a exercici de traducció, una mena de sentència que imposa el traductor al nou text). La coincidència ve del fet que habitualment tenim els textos traduïts ja d'abans, i l'ordre en què després apareixen respon a estímuls que, pel que fa a mi, són difícilment analitzables. Els poetes que coincideixen són Adam Wiedemann, de qui ja hem presentat algun altre poema , i després Anna Piwkowska, en ocasió del seu darrer llibre publicat en una editorial de renom, Znak. [diamant] Potser no és una illusió que la vida sigui recollir gradualment arguments, o més aviat desempallegar-se'n. Naixe...

Metre

Un poema del primer llibre que va publicar Agnieszka Kuciak , el 2001. El poema, però, està datat el novembre de 1996. Bon senyal. O no? En aquesta qüestió no ens serveix de res cap recepta. Hi ha autors que no tarden gens en escriure llibres de poemes, i que els publiquen un rere l’altre. Sembla que funcionin com una olla exprés, que va traient el vapor a una velocitat increïble, perquè a dins la condensació és massa alta. D’altres, en canvi, són poetes de cocció lenta, van esperant que els textos facin xup-xup i després els treuen. Tant en un cas com en l’altre, trobem plats al punt de cocció, passats o encara un pèl crus. En el cas de la poeta i excel·lent traductora polonesa, em declino per assaborir-los al punt. METRE De vegades, això és com una tornada. Abans de travessar el llindar, els gossos amb la cua aparten els anys d’absència. De nou podem amanyagar les seves grenyes, la taula vella, la granellor de la paret estimada amb el regle – mapes de dates i de noms on ens mesuraven...

Peter Semolič

Peter Semolic (1968) és eslovè. La seva poesia és qualifcada com “nova simplicitat”. Poemes amb elements quotidians que ens transporten a l'essència d'un mateix. GRAN CIUTAT Em construeixo. Lentament. De mot a mot, de vers a vers. Els llençols ballen diferent en els cops de l'aire. És migdia passat. El meu estatus és de llogater, estranger. Què quedarà rere meu quan em traslladi? Taques d'oli bullent a la paret ran de la porta. Això és tot el que deixaré al meu successor? Dius: “Saps on rau la bellesa d'una gran ciutat? En la multitud de fets que passen com blens.” El poema és la meva única estrella fixa. Encara que sotmesa al temps, és com una pedra en l'herba, en la tardor inscrita, en el pansiment, en la mort.

El missatge del senyor Cogito

Enguany se celebra l'any Herbert a Polònia. Per aquesta ocasió, el Consolat de Polònia a Barcelona organitza una sèrie d'activitats . Fa alguns dies que en va fer la inauguració oficial i durant el 2008 hi haurà conferències, concerts, exposicions, relacionats amb la figura del gran poeta polonès. També hi haurà novetats editorials, com la publicació dels dos llibres d'assaigs més importants de Zbigniew Herbert: Un bàrbar en el jardí i Naturalesa morta amb fre . Us deixo un dels poemes més emblemàtics de Herbert, que he traduït per a l'ocasió. EL MISSATGE DEL SENYOR COGITO Vés cap a on anaren aquells al fosc confí vers el velló d’or del no res el teu darrer premi vés ben dret enmig dels que van de genollons enmig dels que s’han girat d’esquena dels postrats en la pols et salvares no pas per viure et queda poc temps n’has de donar testimoni sigues valent quan la raó defalleixi sigues valent en el recompte definitiu només això té importà...

Paràbola de Ramon i Elionor

Tot rellegint un llibre de poemes de Julia Hartwig m'he trobat aquest poema. No cal dir que no he pogut resistir-me a la temptació de traduir-lo. PARÀBOLA DE RAMON I ELIONOR Conegut pel seu temperament indomable Ramon Llull descendent d'una família rica catalana essent ja pare de tres fills s'enamorà perdudament de la bella Elionor Castello (1) i l'encalçava sense cap mirament La dama atordida li enviava una carta rere una altra tot demanant-li que deixés d'incomodar-la i en no sortir-se'n va decidir convidar-lo sense revelar l'objectiu de la trobada Ramon Llull ple d'excitació va irrompre en la cambra Elionor s'esquinça el vestit i tot mostrant un pit terriblement consumit pel càncer crida: Mira allò de què tant t'has enamorat, Ramon Llull! (2) Sotragat per aquesta visió Llull cau de genollons i implora el perdó experimentant en aquell mateix moment una sobtada transformació Reparteix entre els pobres la seva fortuna i decideix dedicar tota la ...