Salta al contingut principal

De lectures electròniques



A diferència del que deia en aquesta entrada, finalment em vaig comprar un lector de llibres electrònics. Després de mirar diversos models, em vaig decidir per aquest, que vaig comprar a Polònia, encara que el mateix model es ven en altres països amb un altre nom. I n’estic molt satisfet. Ja hi tinc una biblioteca considerable, malgrat la poca oferta que encara hi ha en algunes llengües, com per exemple, en català. L’altre dia, llegint un informe sobre els llibres electrònics publicat a Polònia, vaig veure per una banda sorprès que aquest país és el segon en oferta d’aquest format darrere dels Estats Units. Per una altra banda, no estava tan sorprès, potser perquè ja m’havia acostumat a comprar molts llibres electrònics en polonès. L’oferta és admirable, hi ha llibres que apareixen fins i tot abans en format electrònic que en format paper. Evidentment, hi ha encara editorials una mica renitents a aquest format. Però, en general, no es pot comparar, ni de lluny, amb l’oferta que hi ha en català o en castellà. També s’ha de tenir en compte un altre aspecte, malgrat que, quant als llibres electrònics, aquí l’IVA té el mateix problema que a Espanya, són realment molt més barats. I d’aquesta manera, paga la pena de comprar. Una altra qüestió és el sistema de seguretat, la pressió dels lectors ha estat tan gran que la majoria d’editorials ha decidit suprimir el sistema DRM, i utilitza una marca d’aigua, solució que no és gens invasiva. 

Per a algú que està sempre fora, en algun lloc, la solució del llibre electrònic és idònia. Es pot comprar, a milers de kilòmetres de distància, un llibre i començar a llegir-lo en aquell mateix moment. Per això, l’oferta també s’ha d’ampliar, i els preus han de ser més racionals. A tall d’exemple, explicaré que em volia comprar el darrer llibre de Joan Margarit, però el preu era exactament el mateix que en format paper. Uns 16€ per un llibre de poesia és, mirem-nos-ho com vulguem, un preu elevat, i encara més si és en format electrònic, ja que no tens aquí els avantatges del paper, més evidents en el cas de la lectura de poesia. 

Un altre entrebanc amb què m’he trobat quan he volgut comprar llibres en català en format electrònic és que t’has de trobar al país de venda del llibre per poder-lo adquirir i baixar-te’l. No en sé treure l’entrellat, a què treu cap oferir un llibre que només pots comprar al lloc d’origen? Després, quan aquest format ja sigui molt més estès, començaran les lamentacions. I el millor perquè aquestes no apareguin és posar fil a l’agulla i començar a pensar de manera efectiva en com poder entrar de la manera menys dolorosa en aquest mercat que és cada cop més important. A Polònia ho han entès, i tant la situació com les previsions no són pas negatives.

Comentaris

David ha dit…
Jo encara no m'hi he decidit. N'entenc els avantatges i els has exposats molt bé, però no ho acabo de veure clar. Ara, pel que veig aquí estem com sempre a la cua de tot el que tingui a veure amb la lectura. Veig sentir que algú deia que la Llibreria Catalònia havia tancat perquè la gent cada cop compra més llibres digitals. No és cert: ha tancat perquè en aquest país no es llegeix.
Salutacions.
Xavier ha dit…
Hi estic completament d'acord, amb el que dius al final. Que la Catalònia tanqui m'ha sabut molt greu, però no crec que sigui perquè la gent cada cop compra més llibres digitals. És possible que en un futur en sigui alguna de les causes, però crec que és un futur molt llunyà. A banda, com també es diu a l'entrada, l'oferta que hi ha en català o en castellà encara és insuficient i ara per ara no crec que pugui fer trontollar res. La gent que llegeix, ho seguirà fent, i seguirà comprant llibres en format paper. Els dos formats coexistiran. Jo mateix no he deixat de comprar llibres en format paper pel fet de tenir lector de llibres electrònics. De fet, fins i tot hi ha llibres que els tinc en tots dos formats. Davant d'aquesta nova situació sorgeixen molts dubtes i incerteses, i de vegades discursos apocalíptics que no tenen massa fonament. El principal problema, com molt bé dius, és que la gent no llegeix. Per aquí hauríem de començar.
Salutacions i gràcies.
Jo tampoc no he fet encara el pas al llibre electrònic, però estic convençudíssim que és un pas endavant, com ho han estat moltes de les noves tecnologies. Comparteixo la teva opinió, Xavier: els dos formats conviuran molt de temps, i sempre hi haurà qui (com jo mateix) s'estimarà més llegir un llibre de poesia en paper, però en canvi li serà més còmode llegir una novel·la o un assaig digitalitzats.
Un altre punt a favor del llibre electrònic: la possibilitat de publicar moltes coses que els editors en paper no gosarien publicar mai per por de vendre pocs exemplars i tenir pèrdues. I si hi afegim que podem accedir a milers de tesis doctorals, em sembla que, definitivament, hem d'optar per la virtualitat: cal que tinguem la capacitat de mirar cap al futur: la música enregistrada no va suprimir els concerts, ni la televisió va acabar amb el cinema. És una qüestió d'adaptació al progrés, almenys quan és positiu.
I perdoneu el rotllo!
Xavier ha dit…
Estimat Albert,

Estic d'acord amb molts dels plantejaments que has apuntat. La possibilitat que s'ampliïn fronteres de lectures i que puguem accedir a textos que fins fa poc eren molt difícils d'aconseguir és immensa. Quant a publicar textos literaris molt poc rendibles en el mercat econòmic, això pot representar una autèntica revolució, ja que modificarà radicalment una sèrie de rols als quals estàvem acostumats. El paper de l'editor, del crític, del lector... Poder ser publicat en paper encara representa prestigi, rellevància, existir en el món literari. Hi haurà d'haver, lògicamente, una sèrie de filtres de la qualitat d'una obra. I aquí ens haurem de tornar a replantejar tot el sistema actual. I finalment, hi ha la qüestió dels drets d'autor, un tema del qual encara no havíem parlat. Sembla com si el món digital signifiqués directament gratuïtat de tots els continguts. I en això, evidentment, no hi estic gens d'acord. Una persona inverteix el seu temps i el seu esforç en fer un producte determinat, i si el vull, l'he de pagar. I això ho ha d'assumir tothom.
Molts debats s'estan obrint, però crec que si hi hagués sentit comú i bona voluntat per part de tots, es podria arribar a solucions satisfactòries.

Entrades populars d'aquest blog

Czesław Miłosz viu al nostre barri

Presento dos poemes de caràcter més aviat irònic, tot i que no exempts d’una alta dosi de tendresa, sobre dos poetes relacionats amb Cracòvia. El seu autor me’ls va enviar fa un temps després d’una tarda-nit xerrant en un dels meus llocs preferits a Cracòvia, el Bunkier Sztuki . Una espècie d’hivernacle on el temps flueix lent. Des d’allí es pot veure la gent passejar per l’anell verd del centre que són els Planty (en podeu veure més fotografies en aquest fantàstic mapa , si cliqueu a l'apartat que diu Planty). I un no deixar de meravellar-se del paisatge que canvia segons l’època de l’any. Dawid Dziedziczak va néixer en 1986. Actualment, estudia edició i història de l’art. El primer poema és sobre Czesław Miłosz. Alguns dels detalls que apareixen en el text no són reals, sinó imaginaris, com per exemple, que Miłosz vivia en el pis de dalt de l’edifici, ja que en realitat vivia al primer pis. Però al cap i a la fi, la veracitat dels fets no és important perquè un poema pugui funci...

Nosaltres tres, aquells tres

Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània.  NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...

Ments captives

L'amic Víctor Mañosa em comunica que ha sortit una ressenya de Tierra inalcanzable al Babelia . Entro en l'enllaç . I en llegeixo el contingut. Només hi voldria fer una petita matisació. El crític comenta que bona part de l'obra narrativa i assagística de Miłosz ja s'havia publicat anteriorment en espanyol. Bé, potser la narrativa sí, ja que són molt pocs llibres. Però no pas l'assagística. Sembla que això hagi esdevingut un lloc comú, igual com el fet de pensar contínuament en esquemes polítics, i pensar que Milosz era només l'autor de La ment captiva , o que aquest és el seu llibre més important.  Evidentment, no culpo el crític. Ell mostra la informació de què disposa. El que es coneix en espanyol de l'obra assagística de Miłosz no arriba ni a un 10% de tot el que va arribar a publicar. No hi ha llibres d'una profunditat intel·lectual com La terra d'Ulro , o llegidors i a la vegada precisos per analitzar els signes del nostre temps com Visions ...

Som un diccionari

Amb aquest poema Krystyna D ąbrowska tanca el seu segon llibre de poemes, Cadires blanques, publicat l’ any 2012. *** Som un diccionari. Les nostres llengües es troben en tremoloses cobertes. Tradueixen el cos en ànima, l’ànima en cos, el desig, l’acompliment en suor i en semen. En lloc de les entrades en ordre alfabètic, un alfabet en llibertat, una o murmurada, una a sonora, i confoses terminacions femenines i masculines. Quin nom tenen per a mi els teus dits? Com t’anomena el meu ventre ardent? Els nostres respirs són fulls que anem passant en cerca d’expressions desconegudes, i d’elles, quina oració en surt?

Comparació

Aleksandar Ristovič . Un altre poema d'aquest excel·lent autor. COMPARACIÓ Es diu que Ulisses no estimava la mar, i que per això va ser captiu de les brises marines, de les tempestes i de les onades que són com cobrellits amb randes. El mateix en mi. No estimo la poesia però hi sóc complaent, en sóc captiu seu i al lector només puc oferir-li jo mateix. Com algú que sense parar es mou dels rems a la vela i en torna, arriscant-ho tot en una història en què no es reconeixerà enmig de les imatges triades amb cura: Jo sóc aquell porc. Jo sóc aquella maduixa a l'hort. Jo sóc el fum d'aquella pipa. Jo sóc aquella escuma a la boca. Jo sóc aquella roda. Jo sóc aquella mà per on passa la roda com si molinés la graveta paral·lela a una altra roda.

Robat i regalat

Bohdan Zadura acaba de guanyar el premi Józef Czechowicz pel conjunt de la seva obra. Zadura neix el 1945 a Puławy. És poeta i assagista, i també traductor del rus, l’anglès i l’hongarès. I últimament, de l’ucraïnès. D’aquesta darrera llengua ha presentat una antologia de poesia contemporània recent, així com dos llibres de poemes de Iuri Andrukhovitx . Els inicis de la poesia de Bohdan Zdura estaven marcats pel classicisme, per una rigidesa i un domini absolut sobre les formes poètiques, però després va anar derivant vers la construcció molt més oberta del poema. És, juntament amb Piotr Sommer , un dels autors claus del canvi poètic en el panorama polonès contemporani. Els joves autors han abandonat els referents que arreu es consideren com els grans autors polonesos del segle XX, i han apostat per una nova línia representada en els dos autors esmentats que, a la vegada, beuen directament de la poesia nord-americana contemporània. Presento aquí un poema del volum Cisza (Silenci) publ...

Estel

Les entrades segueixen els últims dies un ritme molt intermitent. El causant de tot això segueix sent el meu proveïdor d’internet. Bé, què hi farem, m’armo de paciència i vaig al centre a trobar alguna connexió. Com a mínim, també és una excusa per admirar la bellesa de Cracòvia. Com ja havia anunciat, avui poso una sextina de Marzena Broda . No segueix les normes dels mots rima (no tots són bisíl•labs). Tampoc no és així en l’original. Al cap i a la fi, les formes que ens llega la tradició són també per adaptar-les i canviar-ne alguns elements quan ho trobem escaient. ESTEL El vidre del rellotge reflecteix un estel I ara el migdia llisca i va vers la badia, Quan mirem esperant les bufades del vent, Subtil ens enlluerna amb el seu jade el cel, Il•luminat de baix, al davant, on hi ha el moll. Estem aquí tots sols, fins i tot la glacera Als binocles s’allunya i no es veu, la glacera Com un cigne emblanqueix les aigües, i l’estel En volar s’esvaneix en els núvols, i al moll Penetra la tra...

Extinció del dia, el Llibre de l'Espai

Zoran Bognar (1965, Vukovar). Des de 1993 viu a Belgrad. Ha publicat una dotzena de poemaris. El seu primer llibre va ser prohibit per un poema que criticava Tito. Va haver de canviar el títol del segon, United States of Yugoslavia. EXTINCIÓ DEL DIA, EL LLIBRE DE L'ESPAI Entre els murs d'arbres sens fi i les llunyanies fonent-se en la nit, entre el cel on espurnegen estrelles més clares que el foc i la força incommensurable sorgida de l'extinció del dia, passen les estacions de les nostres vides solitàries, i l'única consciència que tenim és la de ser viatgers cansats caminant tots junts en els meandres del temps. ¿On és el Llibre de l'Espai en què es consigna que les muntanyes es refugiaran en els cristalls dels grans de sorra?

L'auditori de Görlitz

Des de fa un parell de mesos, es pot trobar el darrer llibre que he publicat, L’auditori de Görlitz , editat conjuntament per Adia i Cafè Central. En Pau Vadell i el Toni Clapés han fet una feina excel·lent, i els agraeixo tot l’esforç que han fet. Cal dir que el llibre existeix gràcies al Toni, va ser ell qui em va convèncer que, d’una petita conferència que havia escrit, en tragués un llibre d’assajos. Aquesta era la primera intenció, però quan estava escrivint el text m’encallava contínuament, m’havia posat molts impediments jo mateix (no havia de ser amb to acadèmic, havia de tenir una unitat). El llibre no avançava, no volia seguir per aquell camí. No va ser fins que vaig fer un petit viatge a Ustro ń, i en aquella vall i les muntanyes del voltant tot es va desencallar, la qüestió no eren els impediments, sinó alliberar-me d’aquests. Així que van començar a sorgir idees i fragments i poemes i relacions que s’anaven enfilant les unes amb les altres per tenir una idea general, pe...