Tarantel·la a la rostollada

Quan Bianka Rolando va enviar els poemes per traduir al "Veus paral·leles", jo ja sabia què m’esperava, però fins i tot aquí em va sorprendre. Un dels poemes jugava amb la tonada de la tarantel·la (que incloïa ja en el títol) i amb un joc de rimes del tot ben travat. D’entrada, vaig pensar que traduir aquell poema era una empresa impossible, però vaig optar per no encaparrar-m’hi més del que calia, i vaig pensar que el millor era entrar en el poema com a divertiment. Vaig pensar que, a banda que el poema no sigui alegre ni res, l’autora es va deixar anar amb les rimes, va voler gaudir de totes les evocacions que li provocaven i com anaven sortint. I així és com vaig entrar i com va poder sortir el poema, la traducció del poema. Una traducció que no és tal. Lògicament, si es manté un joc de rimes i de ritmes com el que presento aquí, és impossible que reflecteixi del tot el text original. Aquí, un ha d’optar pel que creu més important, i l’important era el so, era el ritme, si aquí en feia una traducció literal hauria perdut bous i esquelles, hauria estat del tot fosc i no s’hauria entès per què aquell poema, què havia mogut l’autora a escriure’l, què havia mogut el traductor a traduir-lo. Per tant, més m’estimo dir que és una versió, lliure dins dels límits imposats.

TARANTEL·LA A LA ROSTOLLADA

Saltant en una cama torta

Foto: Daniel Nebreda (CC0)

colpejo al sostre la tortura

una fila d’animals balla absorta

fins al gir més profund de la pell pura

Eh, animals prims de sacrifici

que el verí se’ns enganxi al ball

i ens doni forces de desfici

per destruir el filferro del fermall

Fosques, llampants són les maleses

al barrastral es gronxen calaveres

la nit d’avui de dubtoses tendreses

t’obliguen a renegar sense esperes

Eh, animals prims de sacrifici

que el verí se’ns enganxi al ball

i ens doni forces de desfici

per destruir el filferro del fermall

Animals de cera a la processó

cremen en fregar la pedra foguera

donem oprimits la comunió

banyats en gleva sense ombra darrere

Eh, animals prims de sacrifici

que el verí se’ns enganxi al ball

i ens doni forces de desfici

per destruir el filferro del fermall

Quan ballo a la vora no tinc camals

les mans són una constant flama

vaig pels cossos dels animals

nedant en un torrent que brama

Eh, animals prims de sacrifici

que el verí se’ns enganxi al ball

i ens doni forces de desfici

per destruir el filferro del fermall

Ben profund, en un bressol de calcita

eixarcolem cristalls bessons

proliferem en un ritus que incita

i al ball ens dissipem en tots els sons!

Eh, animals prims de sacrifici

que el verí se’ns enganxi al ball

i ens doni forces de desfici

per destruir el filferro del fermall

i per a aquells que el ball et neguen

en no tenir mans, els punys fan de pam

i així el teu nom blanc es carreguen

foteu el camp, foteu el camp

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Czesław Miłosz. Tierra inalcanzable

Acaba de sortir a les llibres una nova antologia de poemes de Czesław Miłosz que he traduït al castellà. L'editorial que la publica és Galaxia Gutenberg i recull una àmplia mostra de la poesia de l'autor polonès, un dels poetes més importants del segle XX. N'he fet també la selecció i hi he escrit un pròleg. Aquesta edició té força diferències en relació a l'antologia del mateix autor que vaig traduir al català ara fa uns anys. En primer lloc, abraça des del primer llibre que va publicar fins al darrer, ja pòstum, és a dir, des de 1930 fins a 2006. Inclou poemes com el sensacional Orfeu i Eurídice , que va escriure arran de la mort de la seva segona dona, Carol Thigpen, i que es va publicar l'any 2002. La selecció és també diferent. En conjunt, un volum de més de 430 pàgines en què he treballat últimament. El fet d'haver-lo traduït anteriorment no representa en cap instant una facilitat, ja que cada llengua demana les seves pròpies estructures. Però sí que he de...

Més informació

Carrer Świętego Jana a Cracòvia (tornada)

CARRER ŚWIĘTEGO JANA A CRACÒVIA He agafat un altre camí, el tramvia no acabarà el seu recorregut. Dues parades abans baixo. Canvia tota la perspectiva. Els edificis familiars desapareixen com en una boira espesseïda. Em saluden noves finestres, nous ulls al darrere, l’església silenciosa en aquest matí gèlid. Tot són veus esmorteïdes, acaben de posar els carrers, i els netegen a consciència. He triat un altre camí, ara sé que els edificis em parlen també, i no sé si els enyoro jo o ells enyoren les meves passes. Miro aquests nous estranyat. Potser algú també pren la decisió. Ens intercanviem els papers, però les passes ressonen diferent en l’empedrat encara moll. Comencen les finestres a desglaçar-se, surten els dibuixos de petit, en passar els dits al fred. Lentament, perfilen un destí, sóc jo darrere els vidres, amb cinc anys? Si em miro, no em reconeixeré. Agafo massa cares, i massa destins. Comença a treure vapor per la boca i esborra. Esborra les passes, esborra els dibuixos, les ...

Més informació

Desviacions

En traduir, intento no allunyar-me massa de l'original, si no és necessari. Si hi ha un poema concret que em satisfà completament i jo mateix el signaria, per què l'he de desfigurar? Ça i lla, evidentment, es fa necessari expressar alguna cosa de manera diferent, perquè cada llengua té el seu propi estil, la seva pròpia estètica, les seves pròpies lleis a les quals s'ha de sotmetre la manifestació artística. Per exemple, una mateixa paraula en una llengua és bonica i noble; en l'altra, vulgar i lletja; en aquests casos és millor allunyar-se una mica del sentit i introduir una expressió que sigui adequada estèticament. El treball delicat del traductor es veu dificultat pel doble valor de la matèria, el fonètic i el semàntic, i s'hi afegeixen onades de suggestions de molt variada naturalesa i difícils de copsar. Tot això s'ha de tenir en compte, i apel·lar a l'ajut dels sentits, del seny, de la intuïció, de la imaginació. Fins i tot, en casos extrems ens fa...

Més informació

Habitació

Com anunciava en l’entrada anterior, presentem el nou llibre d’ Anna Piwkowska , La tintorera , publicat en la prestigiosa editorial Znak. És un llibre un pèl irregular, conté alguns poemes interessants, però no assoleix la força d’altres poemaris anteriors, com Po (Després) . Encara que hagi sortit publicat en una editorial de renom, altres llibres, com el que ja vam presentar de Marzena Broda , publicat en una editorial molt més petita i amb una distribució molt més deficient, conté uns poemes molt més ben treballats i aconseguits. El que més em sorprèn d’aquesta edició del llibre són les paraules de l’editor amb què s’intenta vendre el llibre (allò que fan contínuament els americans amb els llibres de poemes, o les faixes que cada cop són més presents en les nostres edicions). Les paraules són les següents: “Tot llegint aquests poemes bells i sensuals, he sentit de manera ben clara que la poesia és de gènere femení. Feia temps que una dona no m’agradava tant”. Realment, no és la mil...

Més informació

Beethoven (Z. Herbert)

La traducció de la poesia completa de Zbigniew Herbert a l’anglès, publicada per Ecco/Harper Collins, és una notícia que s’ha de celebrar. Fins i tot a Polònia, en el diari més llegit del país, Gazeta Wyborcza, s’han fet ressò de la crítica que va aparèixer al New York Times (abans que el diari polonès, va ser el bon amic José Morella qui em va passar el link de la pàgina). Herbert és conegut sobretot per haver creat la figura de El senyor Cogito, però és també en molts altres poemes on podem veure la grandesa de la seva obra. Com a mostra, presentem una traducció. BEETHOVEN Diuen que va ensordir (però no és pas veritat els dimonis de la seva oïda treballaven incansablement i mai a les conquilles de les orelles no dormí un llac mort) otitis media i després acuta provocaren que a l’aparat auditiu es mantinguessin els tons cridaners dels xiulets el retrunyir el xiulet del tord la campana enfustada dels boscos els extragué com millor va saber (alts guitarron...

Més informació

A dalt, a baix

Jan Kasper A DALT, A BAIX T'han sortit cabells blancs, és tan sols ara que me n'adono. A la cuina, que recorda una sala de dissecció buida. Un clau ben endins la templa, un dolor intens, de fa unes quantes hores. Una pastilla es desfà al got amb un xiulet. La bec d'un glop. La teva tos. Puges les escales, tot parant-te per agafar alè, a cada replà. En l'objectiu de la càmera, rere teu, lluny, lluny, uns figurants indolents d'aquest matí. Dues Torres s'esfondren amb estrèpit.

Més informació

5000 anys d'Europa 9

5000 ANYS D'EUROPA 9 Un error es mou entre el poble i la ciutat. El tren arriba a l'estació, la gent fuig de la sala d'espera, però la locomotiva s'atura en l'escena. És tan còmica la primera reacció, plena de pànic! Després, córrer a la veritable estació i estirades de mànigues, “és veritat?”, “és veritat?”, “què ha passat?”, “com és possible?”, “com ha entrat el tren a la sala d'espera?” És veritat, per la desesperació a la matança, per la decepció sota el sol, és veritat, tal vegada per un dolor bell de raigs i de pluja que vessen en un arc iris de llàgrimes.

Més informació

En un somni retorno a Belgrad

Un altre poema de Donatas Petrošius . EN UN SOMNI RETORNO A BELGRAD He reflexionat amb les butxaques cosides. En pensaments recorro els contorns d’un mapa, abandonant-ne les ciutats, i els seus noms on tot el que hi ha és de meitats del segle XX turisme d’aquarel·la amb torres de rellotge per estrenar, bústies bloquejades plenes de sobres buits. Miro com si no m’ho cregués – els rellotges s’han posat en contra meu. Els vianants passen més ràpid que ràpid, com si irradiessin alguna cosa més que ells mateixos.

Més informació

Problemes amb el cafè

Paweł Marcinkiewicz m'envia el seu darrer llibre de poemes, Dies , que es va publicar en una nova editorial de poesia. En aquest darrer llibre apareixen una sèrie de poemes intercalats, que es diferencien de la resta perquè van en cursiva, on sembla que Marcinkiewicz vulgui esborrar la frontera entre poesia i prosa o, com si fos una posada en pràctica dels avantguardistes, un llenguatge de diari en forma de poema (recordem tan sols aquells versos de l’esplèndid poema Zone d’Apollinaire). Tots tenen com a base una sèrie d’instruccions, o una sèrie de consells que dóna l’autor, carregats sempre amb una bona dosi d’humor. PROBLEMES AMB EL CAFÈ Beus tres tasses grans de cafè cada dia i a la nit dones tombs al llit sense poder dormir? Recorda que una tassa de cafè conté fins a 100 mg de cafeïna. El teu organisme no pot funcionar quan n’hi ha un excés. A més, al cafè hi ha una gran quantitat de greixos nocius, per exemple, cafestol, que fa pujar els nivells de colesterol dolent. Per ll...

Més informació

Record

El dia s'ha entristit, la pluja marca el compàs de les línies negres com en un pentagrama. Un pentagrama buit de notes, no hi ha rodones, ni blanques, negres, corxeres, semicorxeres, fuses, semifuses, bemolls, sostinguts. Tot suspès. Només hi ha aquestes paraules en el dia, gris com els coloms que ni s'acosten a la finestra. No tenen restes de menjar enlloc, només aigua. Les gotes que llisquen pel vidre. Creen el nou llenguatge on és difícil trobar recer. A tot dónes sentit. A tot. A les línies del pentagrama del dia, enmig de raigs esporuguits. La il·luminació fugaç. Un instant com una semicorxera perduda en el vidre. Veus com baixen les gotes, lentes. Lent és el record. El record de tu. Esvanint-se. Una semicorxera.

Més informació

abcd xavier farré

Cercar en aquest blog