Paweł Marcinkiewicz em va enviar el seu darrer llibre de poemes, real, on hi ha una divisió molt curiosa entre el que anomena "poemes" i "nopoemes". Aquí tenim un exemple del primer cas.
ALGUNA COSA
En una casa desballestada rere el jardí
vora carretons vermella i una pomera mig caiguda
alguna cosa s'enfila vers el cel pels forats de la teulada.
Línies verticals i horitzontals duen a algun lloc
i desapareixen, com si dubtessin
quina és la forma a adoptar.
I amb tot alguna cosa aquí entra
en un mode de perspectiva. L'ésser
però sense substantiu, el somni pàl·lid de l'aire.
Surt del buit i fereix la llum.
Enyora alguna cosa, o alguna cosa l'enyora
a ell i emet aquesta ombra.
De pols, de teranyines i floridura,
en una pila de taulons podrits i estelles de vidres,
aquí hi ha alguna cosa que és clarament en una cosa visible.
No res,
no se sap per què,
segurament per a la pròpia existència.
Comentaris