Assaig sobre la innocència

Janusz Szuber, de qui ja hem presentat alguns poemes, és, sense cap mena de dubte, l'hereu directe dels grans noms de la poesia polonesa. En ell, es combina la serenitat, la concisió de Czesław Miłosz, el desenvolupament d'un tema de Zbigniew Herbert o la capacitat d'ensenyar-nos el folre de les coses, un folre que no és tal, a la manera de Wisława Szymborska o de Tadeusz Różewicz.

ASSAIG SOBRE LA INNOCÈNCIA

Totes les criatures són dignes de compassió
pel sol fet que viuen.
Emil M. Cioran, L'infaust demiürg

En cada un de nosaltres rau la nostra innocència
Hugo von Hofmannsthal, Buch der Freunde

Com que érem vells amics, ens portava formatge
fresc, mantega, nata, alguns cops una gallina plomada.
Era fornida, afable, però també esquerpa.
Només recordava amb afecte el primer marit,
a pesar de l'odi que els sogres li mostraren a ella.
Va morir, junt amb les dues filles, d'una bomba
accidental. Ella se'n salvà de miracle.
Els altres marits foren vidus amb fills en edat
de creixença o adults. El segon marit, el tercer.
Amb el quart va ser sense casori.
El segon dormia amb la seva nora, així
que el dolor era doble, per si mateixa
i pel fillastre que era com un fill per ella.
La vida, la pròpia i l'aliena,
i els sermons dels capellans de poble
l'empenyeren vers la teologia, herètica, ben cert:
Déu n'era còmplice, i n'era conscient,
la humiliació de les seves criatures humiliava
encara molt més el Creador. Un cercle tancat,
i en ell la nostra recerca vers una innocència impossible.
Un tumor maligne va tenir dificultats per vèncer
el seu gran cos.