Ahir mateix penjava un poema del darrer llibre de Dariusz Sośnicki. No em pensava pas que Abel Murcia, excel·lent poeta i traductor i, per damunt de tot, gran i excel·lent amic, ja el tenia, i que s'havia fet el mateix propòsit que jo de posar algun poema del llibre al seu blog. El blog de l'Abel és un quadern de traduccions que ningú no pot passar per alt si vol seguir el pols a l'actual poesia polonesa. Acaba de complir els dos mesos i el recomano encaridament. Un dels llocs on coincideixo amb l'Abel és en les llibreries, i ens posem al corrent, entre moltes altres coses, de les novetats literàries que apareixen a Cracòvia i a Polònia. Però jo ahir vaig anar per la meva banda, i ell, és clar, també el va comprar per la seva. I així ens trobem en una feliç coincidència. Si voleu veure el mateix poema en la versió de l'Abel, el podreu llegir aquí.
Entro al facebook després d’uns dies d’inactivitat. I veig que un bon nombre de coneguts i de desconeguts fa un enllaç a un article sobre poesia catalana , sobre una espècie de cànon contemporani d’aquesta, publicat a El País, a l’edició nacional, el dia 17 d’abril. Hi entro i em cau l’ànima als peus. Entre els coneguts i desconeguts d’abans veig que el punt en què es fixen és si han sortit o no en la llista, en el cànon. És a dir, passa el mateix que, salvant totes les distàncies, amb el llibre famós o infaust de Harold Bloom. Es parla dels noms però no es parla del contingut del llibre. Aquí ningú no parla de l’article. I l’article ben de debò que és de traca, de traca, a més, ben humida. El ressenyador es dedica a engalzar tot un seguit d’afirmacions i frases d’altres crítics de renom i de solvència contrastada tretes de context. I el resultat és nefast. El lector espanyol que no segueix gaire la poesia catalana pot tenir la impressió que aquesta va una mica a la deriva, trenca mas...
Comentaris