Ahir mateix penjava un poema del darrer llibre de Dariusz Sośnicki. No em pensava pas que Abel Murcia, excel·lent poeta i traductor i, per damunt de tot, gran i excel·lent amic, ja el tenia, i que s'havia fet el mateix propòsit que jo de posar algun poema del llibre al seu blog. El blog de l'Abel és un quadern de traduccions que ningú no pot passar per alt si vol seguir el pols a l'actual poesia polonesa. Acaba de complir els dos mesos i el recomano encaridament. Un dels llocs on coincideixo amb l'Abel és en les llibreries, i ens posem al corrent, entre moltes altres coses, de les novetats literàries que apareixen a Cracòvia i a Polònia. Però jo ahir vaig anar per la meva banda, i ell, és clar, també el va comprar per la seva. I així ens trobem en una feliç coincidència. Si voleu veure el mateix poema en la versió de l'Abel, el podreu llegir aquí.
Un altre poema de Wioletta Grzegorzewska. LLIÇONS DE NATACIÓ No tenia encara sis anys quan el pare em va donar les primeres lliçons de natació llençant-me de la barca al mig del llac. - Sols els forts aguanten – em va dir quan en vaig emergir amb els llavis lívids i uns anys després ell va morir en aquell mateix llac. Després de la seva mort, vaig anar a viure a una illa que d’aquí a cinc-cents anys ja no serà al mapa. No puc adormir-me quan hi ha els temporals de setembre. Quan les algues segellen els penya-segats, el vent desenganxa de la terra els camps d’espígol; m’ofego i ressuscito.
Comentaris