Un segon poema de Piotr Mierzwa.
TERRA DEL FOC
Dissens rere dissens, l'incendi porta incendi.
Ulls clavats al fluorescent, un passadís asèptic
han forçat les reflexions, endinsar-se en la por
sobre el destí dels afables, dels més afables
en contacte amb forces superiors, amb la feblesa
del cos que vol tan sols escalfor, consol, mentre
les paraules viuen la seva vida, s'enrogeixen: les venes de la llum
guareixen els sostres, els estrats de la llum mitiguen les carteres,
havent-se estès com la cua d'un paó o restes
en un dipòsit de cadàvers. Tu i jo encara tenim temps
per a tot, especialment per al passat,
el que succeeix en aquest instant, deixem òrfenes
les cases que estan separades entre elles
per barres, barreres, barriades.
TERRA DEL FOC
Dissens rere dissens, l'incendi porta incendi.
Ulls clavats al fluorescent, un passadís asèptic
han forçat les reflexions, endinsar-se en la por
sobre el destí dels afables, dels més afables
en contacte amb forces superiors, amb la feblesa
del cos que vol tan sols escalfor, consol, mentre
les paraules viuen la seva vida, s'enrogeixen: les venes de la llum
guareixen els sostres, els estrats de la llum mitiguen les carteres,
havent-se estès com la cua d'un paó o restes
en un dipòsit de cadàvers. Tu i jo encara tenim temps
per a tot, especialment per al passat,
el que succeeix en aquest instant, deixem òrfenes
les cases que estan separades entre elles
per barres, barreres, barriades.
Comentaris