Ivar Ivask (1927-1992) poeta estonià. Va ser professor a la Universitat d'Oklahoma, on dirigia World Literature Today i també el Neustadt Literary Prize for Literature, anomenat el petit Nobel.
d'ELEGIES BÀLTIQUES
3
Estranya cosa la de venir des de ribes quasi anònimes
en una Europa solcada de banda a banda on el Bàltic
amaga encara una cara de la lluna que s'il·lumina
tan sols per les invasions, desannexions
continuades sense descans segle rere segle.
Tothom pot dir els noms dels països nòrdics
d'Islàndia fins a Finlàndia,
però els països del Bàltic, quin problema!
És clar, allí només hi parlem la mateixa llengua,
oi? Si no és el rus, aleshores
alguna cosa semblant a l'alemany?
Mai no ho endevinareu, a menys que desembrolleu
la madeixa de les llengües indoeuropees
i finoúgriques, meditant sobre Babel
per esclarir el Bàltic,
i qui té temps per uns mites tan marginals?
La nostra durada és el subsòl. L'herba és una altra
còmoda metàfora (trepitjada, es redreça),
o els penya-segats calcaris minvats per les tempestes,
per tant incorruptibles, resistents als milenaris.
Sí, estranya cosa la de venir de la banda fosca de la lluna
quan se suposa que habitem el mateix planeta.
Hi ha, en el si d'Europa, bosses del tercer món
que tendim a negligir, ribes anònimes
marcades amb una X o un punt d'interrogació.
Tan sols gireu-vos, inclineu-vos vers el Bàltic,
començareu a entendre el cant fúnebre d'un rusc
i veure com es dibuixa sobre el mar
una habitació d'ambre construïda amb un pol·len de dolor.
Comentaris