Michał Sobol és un dels
autors més interessants de la seva generació a Polònia. I també
un dels més silenciats. Completament allunyat de qualsevol tipus de
promoció o d'autopromoció, segueix el seu camí lentament i a
passos ferms. Al cap i a la fi, ser visible en el món de la poesia
avui dia és un miratge ja que no en llegeix
ningú, de poesia. I els que ho haurien de fer, els mateixos poetes,
no en són cap excepció. Moltes vegades, ells mateixos no en
llegeixen, si no és la seva, és clar.
Fins ara, Michał Sobol
s'havia centrat en un món rural, però sense cap mena de
sentimentalisme, de manera crua i directa. I de cop i volta escriu
tot un cicle centrat en les ciutats, en diverses ciutats d'Itàlia. I
el resultat és d'allò més prometedor. Sembla ser que apareixerà
aviat en revistes de prestigi, i finalment, enguany, en el nou llibre
que està preparant. El món d'aquests poemes és complicat perquè
l'autor du la sintaxi a uns límits, les imatges són agosarades i
els pensaments s'entrellacen sense nexes aparents i amb tot, el
resultat final de cada poema té una força d'atracció que obliga el
lector a tornar-hi un cop i un altre per veure'n tot el
desenvolupament.
El cicle consta de 12
poemes. Aquest n'és el primer.
COL·LECCIÓ
OBJECTE I
Aquestes ciutats com
insectes en la col·lecció d'un entomòleg,
d'ales esteses i punts
cardinals a les antenes i d'un centre estret
en què rígidament hi ha
l'agulla clavada del calb caparró
de la lluna. Tan sols una
fragilitat tan gran que tal vegada
cap altre espècimen del
mateix gènere no se salvà,
una vida silenciosa que
mantenen els serveis mínims
i el comerç de marisc en
les perifèries dels barris històrics,
on com en aquesta mostra una
closca trencada d'un cos aliè
esdevé un suau i brillant
abric quitinós, la modernitat,
i on uns joves
condottieri amb vespes
arrabassen
les
bosses de les mans a grasses dames adormides
per la
xafogor que havien vingut a veure el papa.
Comentaris