GARDEN PARTY
“Perdoni, però no
he sentit bé el seu cognom?... Banaczek?...
És un cognom
txec? Ah, polonès! És a dir, que vostè
ve de Polònia?
Molt bé. Han vingut amb tota
la família? Quant fa?”, “Però, Sally, ens esgotes
amb aquestes preguntes,
i el que cal fer primer
és seure a taula,
oh, miri, aquí té galetetes,
potato chips, amanida, es
posa vostè mateix
la beguda, oi?
Hola, Henry.” “I què passa últimament
a Polònia? Què fa
en Wa..., sí, home, aquell del bigoti,
el coneix
personalment? No? Alguns cops a les notícies
veig
manifestacions, però ja ni ens podem creure
aquesta televisió
nostra, un malson, oi? Se’t posen els pèls
de punta, amb
tots aquells anuncis –la censura-
ja tenen raó els
europeus, quan diuen que ens manca
cultura”, “Ei,
sóc en Sam. M’ha dit en Billy que vostè
és de Polònia,
conec Polònia, he vist dues pel·lícules
del Papa, aquest
Papa vostre no sap res del món,
és un conservador
de ca l’ample.” “I què tal els seus fills?
Ja parlen en
anglès? Van a una bona escola?”,
“Les escoles
públiques són el problema número u,
per desgràcia”,
“No hi estic d’acord, Sammy,
les escoles són
millors si els pares, nosaltres,
en tenim cura”,
“Sí, però el pressupost federal”,
“Ei, vosaltres,
acabeu d’una vegada, quin mal gust,
discutir de temes
importants quan bevem vi,
quan mengem”. “I
doncs, com va per Polònia?”
Comentaris