Passa al contingut principal

La primera víctima


La guerra va començar el 5 d'abril de 1992, quan centenars de persones es feien forts davant de les barricades amb què el partit de Radovan Karadzić va aïllar, en una sola nit, el barri de Grbavice. Des d'una casa prop del cementiri jueu un franctirador va disparar a la marxa pacífica que passava pel pont de Vrbanja, i va encertar de ple en l'estudiant de medicina Suada Dilberović. Una fatal coincidència, que precisament ella es convertís en la primera víctima mortal de la guerra per i amb Sarajevo; però moltes persones em van comentar que va ser el destí que va buscar deliberadament aquesta dona jove.
La família de l'estudiant de medicina va arribar aquí de Dalmàcia, per tant la víctima provenia de Croàcia, però no era catòlica, sinó musulmana, i sí que era musulmana, però no com les que haurien volgut veure els fonamentalistes catòlics, és a dir no anava tapada ni tan sols amb un mocador al cap, era una dona bella, rossa, conscient de les seves qualitats, i que volia ser metgessa, i que amb totes aquestes qualitats seves encarnava el Sarajevo odiat per tots els partidaris de les divisions ètniques: era una persona que no tenia una clara pertinença ètnica, una dona que vivia a la manera de la ciutat. I així, Suada Dilberović, que el diumenge 5 d'abril es dessagnava al pont de Vrbanja, i que avui porta el nom d'ella, va esdevenir la primera víctima d'aquella guerra que totes les televisions del món van emetre.

                                                            Karl-Markus Gauß , Europeus en extinció.

Sé que existeix una traducció catalana d'aquest llibre, però no l'he poguda veure mai. Karl-Markus Gauß és un assagista molt fi i i de llengua ben esmolada. Un dels millors assagistes europeus d'avui dia. La seva obra se centra en això que s'ha anomenat Europa Central, aquest mite ple de reminiscències i d'afluents que el van alimentant sense descans, però l'autor austríac també ha ampliat els temes dels seus textos. M'estranya sempre el destí d'alguns autors. Mentre tothom s'omple la boca amb Claudio Magris, hi ha molt poques persones que reivindiquin la figura de l'autor de Salzburg. No és cap competició això, és clar, i per aquest motiu encara em sorprèn més el desconeixement que tenim dels llibres que ha publicat aquest excel·lent autor. Tots dos autors poden conviure en un sistema, tots dos autors amplien la nostra perspectiva de fets, de llocs, d'històries i gràcies a ells anem ajuntant peces, cristalls de colors per anar component el calidoscopi particular del nostre imaginari.

Comentaris

Anònim ha dit…
Fa temps vaig llegir la traducció catalana que esmentes; em va interessar molt (i he de dir que paeixo molt més bé l'estil de Gauß que no pas el barroquisme de Magris). Encara no he tingut a les mans, però, cap llibre de l'austríac en la llengua original. ¿En recomanes especialment algun altre assaig?

Salutacions i enhorabona pel blog.
Xavier ha dit…
Benvolgut,
Moltes gràcies pel teu comentari i deixa'm també felicitar-te pel blog i per tota la teva feina.
Jo he fet servir la versió polonesa. D'entre la seva extensa producció, recomano el que era l'últim (pel que he vist a la Viquipèdia alemanya ja surt un llibre després)Im Wald der Metropolen. Una autèntica meravella on a més els diversos assajos s'entrellacen entre sí, en un petita ficció. Das europäische Alphabet és, com el títol indica, una espècie d'abecedari diccionari de conceptes. Com a curiositat està força bé. Die fröhlichen Untergeher von Roana. Unterwegs zu den Assyrern, Zimbern und Karaimen és una altra de les joies de la seva producció. Aquesta recerca d'identitats de frontera, que quasi han desaparegut és un dels punts forts de tota la seva escriptura.
N'hi ha d'altres, el seu estil i el tema dels seus llibres el converteixen en un dels assagistes europeus més interessants.
Salutacions
David ha dit…
M'interessa molt aquest escriptor. Buscaré l'obra editada en català i a veure si en trobo alguna altra en una llengua que sàpiga llegir (malauradament no sé alemany). El que n'expliques m'ha engrescat molt.
Salut!
Anònim ha dit…
Se m'havia passat aquest apunt i ara hi arribo gràcies al David. Molt, molt interessant, per que expliqueu tots dos. En parlem.

Entrades populars d'aquest blog

Nosaltres tres, aquells tres

Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània.  NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...

De música i de viatges

Agafo l'autobús a les 14.00. Quan arribi a Cracòvia, una hora i mitja més tard, ja serà negra nit. Els dies s'escurcen fins a quedar filagarsallats, les hores de sol es poden comptar ja quasi amb els dits d'una mà, la resta de dia, fins al moment que queda tot a les fosques, és un cel gris, amb diverses tonalitats. Potser per això, els colors dels arbres a la carretera són molt més intensos, des del vermell rovell al groc esmorteït i desmenjat, del marró de terra fins a un verd (les gradacions del camuflatge). Un viatge, per petit que sigui, per breu que duri, sempre és una injecció de melancolia. Deixem alguna cosa enrere, uns moments que seguim reproduint en la memòria, però que ja no tornaran més. El viatge és la irreversibilitat del temps.  Quan ens acostem a Cracòvia, els primers llums ja estan encesos. Els perfils es van desemperesint per  emmotllar-se de nou a les nostres mirades. Torno a casa. A casa? Potser ser a casa només significa que de nou ets a la teva est...

Paisatge en bemoll (V)

Dušan Šarotar PAISATGE EN BEMOLL (V) El cinquè dia s'obre la porta i escric in memoriam, per a aquell que no conec. Sé que va ser un dia del tot normal, un dia capritxós d'abril, el quaranta-quatre, encara que el meteoròleg va predir Zyklon B. Tal vegada l'orquestra tocà a ple aire, després amb ells hi va haver segur aquell petit, o algú que s'assemblava molt al que un cop es trobà al passeig. Va sentir com fluïa la música, ja que no hi ha res més trist que el silenci. Tan sols un compàs trencat i s'alçaren papallones de filferro trenades, allí, vers les xemeneies al lluny, on un fum blanc s'aixeca i després llargament cau a la plana com neu tova. Sent que algú li diu, només l'amor, per consol dels no nats, pot fer un ninot de neu.

Lliçons de natació

Un altre poema de Wioletta Grzegorzewska. LLIÇONS DE NATACIÓ No tenia encara sis anys quan el pare em va donar les primeres lliçons de natació llençant-me de la barca al mig del llac. - Sols els forts aguanten – em va dir quan en vaig emergir amb els llavis lívids i uns anys després ell va morir en aquell mateix llac. Després de la seva mort, vaig anar a viure a una illa que d’aquí a cinc-cents anys ja no serà al mapa. No puc adormir-me quan hi ha els temporals de setembre. Quan les algues segellen els penya-segats, el vent desenganxa de la terra els camps d’espígol; m’ofego i ressuscito.

Czesław Miłosz. Tierra inalcanzable

Acaba de sortir a les llibres una nova antologia de poemes de Czesław Miłosz que he traduït al castellà. L'editorial que la publica és Galaxia Gutenberg i recull una àmplia mostra de la poesia de l'autor polonès, un dels poetes més importants del segle XX. N'he fet també la selecció i hi he escrit un pròleg. Aquesta edició té força diferències en relació a l'antologia del mateix autor que vaig traduir al català ara fa uns anys. En primer lloc, abraça des del primer llibre que va publicar fins al darrer, ja pòstum, és a dir, des de 1930 fins a 2006. Inclou poemes com el sensacional Orfeu i Eurídice , que va escriure arran de la mort de la seva segona dona, Carol Thigpen, i que es va publicar l'any 2002. La selecció és també diferent. En conjunt, un volum de més de 430 pàgines en què he treballat últimament. El fet d'haver-lo traduït anteriorment no representa en cap instant una facilitat, ja que cada llengua demana les seves pròpies estructures. Però sí que he de...

Una alenada breu

Miłosz Biedrzycki UNA ALENADA BREU És força inesperat – quan em parles per telèfon i a l'instant em ve la teva olor. Però tu seus al tren, lluny d'aquí.                                            A cada instant el tren es mou per les vies, del punt A al punt B. I sonaria bonic que digués que a cada instant sento la teva olor més forta per telèfon.                                           Però això dura tan sols un instant. Com un ruixat.

Ubykh

John Burnside neix a Dumferline (Escòcia) el 1955. Ha tingut diverses ocupacions, entre altres, va treballar deu anys com a enginyer de sistemes informàtics. Es dedica per complet a la literatura des de 1966. Ha publicat nou llibres de poemes i cinc novel·les. L'ÚLTIM HOME QUE PARLAVA UBYKH (El lingüista Ole Stig Andersen va voler buscar les traces que quedaven d'una llengua caucàsica occidental anomenada Ubykh. En sentir que només quedava un parlant va marxar per buscar l'home i va arribar al seu poble el 8 d'octubre de 1992. Malauradament, l'home, Tevfik Esenc, havia mort unes hores abans) De vegades, en aquells darrers mesos, pensava en una paraula i havia de recordar l'arbre, o els tipus de granotes, el so denotava: l'arbre en ell mateix, la granota, o l'estat de la ment i no la paraula equivalent en una altra llengua, aquell llenguatge que havia agafat els seus fills i la llum de la muntanya; les tombes que havia netejat i havia rastella...

A casa i a fora

Rachel Wetzsteon (Nova York, 1967) és autora de tres llibres de poemes. Des del primer, lligada a la col·lecció Penguin Poets i també un estudi sobre W. H. Auden. En el seu segon llibre: Home and Away , també té una esplèndida elegia per a aquest gran mestre de la poesia en llengua anglesa: In Memory W. H. Auden. A CASA I A FORA xiii Cada any casen la mar i el cel, però tu ho pots veure cada nit, quan la foscor ajunta els dos elements: l'apogeu sosté el nadir com un amant. Tothom ho considera un costum per copiar; hi ha parelles que vénen des de molt lluny per modificar el mite conjugal; però una mirada sòbria al crepuscle fa que el cínic o el romàntic que hi ha en mi juri refusar l'efecte d'anivellament que transforma els núvols en humitat i les ones ferotges en silents, puntegudes mates de color, fa que em pregunti què se n'ha fet, dels límits que importen: del cel llunyà, de l'horitzó impossible d'enfonsar.

5000 anys d'Europa 6

5000 ANYS D'EUROPA 6 Abajo las murallas ! I s'esfondren les muralles. Els pesars i les promeses de l'expansió dels centres urbans i la tinta càlida de les ombres cerquen assetgen la plaza fuerte . Arreu hi ha signes, esperem tan sols signes. Quan ens aturarem a l'estació de servei, sota els arcs de neó d'un pavelló d'esports futurista? “Perduts sense tu”, pensarem en tu i en els que “somnien tan sols en Barcelona” o en què és Gaudí per al lúdic contrast de la traceria forjada de les baranes dels balcons en diferents pisos.

Apunts d'un matí (3)

*** Passo cap a una altra llibreria. Cracòvia és una ciutat amb força llibreries, però totes són petites petitetes, i encara que cap d’elles no s’acaba d’especialitzar, ja he pogut orientar-me d’on puc comprar uns llibres o uns altres. No és gaire fàcil, però s’acaba sabent quan una editorial treu un llibre en quina llibreria concreta el podrem trobar. Evidentment, no parlo del que publiquen les grans editorials, sinó de les editorials d’abast més reduït. A Cracòvia, no hi ha cap llibreria com LaCentral , on pots entrar a una hora determinada i mai no saps quan en sortiràs, ni tampoc amb quants llibres. Una llibreria on l’apartat de poesia ja és prou com perquè tinguis rodaments de cap. No, a Cracòvia entres a les llibreries, saps el que busques, i aviat en surts. Avui no buscava poesia. Buscava un llibre de W. G. Sebald, Austerlitz . L’última edició en polonès és de 2007, així que és impossible de poder-la trobar enlloc. Però no, vaig recordar que havia vist llibres de Sebald reb...