Potser és perquè els poemes tenen lloc a Itàlia, o potser per la
construcció o per les imatges que aquest cicle de poemes
de Michał Sobol em fa pensar en Joseph Brodsky. O més aviat, en el
Brodsky que també conec a través de les versions poloneses,
excel·lents. Han format aquest mosaic de diverses versions de què
sorgeix la figura del gran poeta rus. Que és, de fet, molts poetes a
la vegada. Estic delerós ja de poder passar per la llibreria a
Barcelona, ara que en tindré ocasió perquè seré a la Setmana de
la poesia de la ciutat, per poder comprar l'antologia que acaba de
sortir en català. Finalment, tenim Brodsky al català, i això ja és
una notícia per alegrar-nos. Entre aquest volum i el de Vasko Popa
al castellà (un altre autor que també s'hauria d'haver traduït ja fa
molt temps al català), crec que tindré una bona tornada amb
llibres.
Però torno a
Sobol, en aquest poema, fins i tot la invocació final em porta a la
ment la veu i el to del poeta rus.
OBJECTE III
Un animal
malalt no hauria d'estar fins als genolls en una aigua
tan bruta,
encara que sigui un lleó. Sobretot quan als ulls lleganyosos
l'observa
inflexible l'home mosca, tan reproduït els darrers
anys o tan sols
multicopiat, però sempre amb uns cascos
a les orelles
per a no sentir més eficaçment el rugit.
La seva crinera
mig enfonsada s'enrogeix sobre la sorra lleonada
de la llacuna,
perquè el miracle de la posta com un quec repeteix
el mateix
ritual fixat de fa temps en les teles, amb la cua esclarissada
espanta
insectes en algun lloc d'una badia palúdica amb les ruïnes
restaurades
d'una fàbrica per comerciar amb cola. Marc,
si veiessis
de què ets avui dia patró i com aquesta bellesa
inútil esdevé
encara més bella, i el mal que fa tot això.
Comentaris