TORNADES (I)
Sempre que torno s'esdevé
una trobada amb mi mateix. Quan és més perceptible és en el
viatge, en el moviment. En fer el trajecte a Barcelona, normalment
des del Sud, pot ser Reus, Tarragona, o El Vendrell, que és on faig
parada ara sempre que vinc. Un lloc que no sé si pot ser anomenat
casa, perquè la casa es tanca en moltes menys parets. Fins i tot en
un sol objecte. En el meu cas, en el canterano que tenia a la meva
habitació. Aquell canterano recull tot el meu món. Però no és del
canterano de què parlàvem, no del lloc estàtic sinó del moviment.
Del tren. Del trajecte. És sempre que faig aquest trajecte cap a
Barcelona que em trobo amb el meu altre jo, que potser havia estat
amagat sota les capes de neu en la meva altra casa que és a
Cracòvia. O és Cracòvia. Perquè la casa també pot deixar de ser
un objecte, i pot ser una ciutat, un paisatge i fins i tot un
imaginari. Així que ens trobem tots plegats en aquest tren en
direcció a Barcelona, els meus jos, les meves cases.
Comentaris