Stanka Hrastelj (1975) ha estudiat teologia a la Universitat de Ljubljana. El seu primer llibre, publicat en 2005, va rebre el premi al millor debut de l’any.
EL TEMPS, QUAN SEUS
El temps, quan seus en un cafè o
a la gespa, està limitat premeditadament;
com el silenci que aboques
a la tassa,
quan s’ha de parlar
de qualsevol banalitat,
perquè al món no hi ha res banal
i de vegades vessa.
Encara hi ha coses que em sorprenen:
el teu interès pel barroc,
un plat de prunes a la nevera
o l’estona que tens la mà a la balda
abans de deixar-me entrar.
Comentaris
No creus Xavier?
Laura, completament d'acord amb el teu comentari. Realment, un vers amb una capacitat de centrar tot el poema i de donar-li una gran força. A més, fa encaixar de manera perfecta els dos nivells en què es mou el poema. Va portar també força complicacions en la traducció. I després, tot el canvi a la realitat també fa que aquest vers tingui encara més poder d'evocació.