Un altre poema del primer llibre de Sławomir Elsner, amb el qual directament ha estat seleccionat en el grup de finalistes per al premi Nike a Polònia.
MEMÒRIA
1.
Aquí, a la terra, hi ha l'arrel que no es pot
arrencar. Per allí es torna a la vida passada.
De la infància tinc tan sols dies esquinçats
i una cicatriu a la cuixa.
2.
Fa dos anys que Marek va morir a Bèlgica
i de vegades el somnio viu com si fos el meu cap
a la feina. És allí que em vingué a veure abans
de marxar, i intentà tocar una guitarra
desafinada. Vam beure te verd.
Com a comiat.
3.
Em vaig aixoplugar – així em quedaré molt temps.
Encara tenen cara la meva mare i el meu pare.
Cares que després s'esfumaran com les dels companys
de primària. Les seguiré veient en somnis
com estranyes.
MEMÒRIA
1.
Aquí, a la terra, hi ha l'arrel que no es pot
arrencar. Per allí es torna a la vida passada.
De la infància tinc tan sols dies esquinçats
i una cicatriu a la cuixa.
2.
Fa dos anys que Marek va morir a Bèlgica
i de vegades el somnio viu com si fos el meu cap
a la feina. És allí que em vingué a veure abans
de marxar, i intentà tocar una guitarra
desafinada. Vam beure te verd.
Com a comiat.
3.
Em vaig aixoplugar – així em quedaré molt temps.
Encara tenen cara la meva mare i el meu pare.
Cares que després s'esfumaran com les dels companys
de primària. Les seguiré veient en somnis
com estranyes.
Comentaris