Passa al contingut principal

Arquetipus 4 (Joc)

Arquetipus 4

Joc

El dia estava preparat
per jugar

en el cel blau ha sonat
el cercle pàl·lid de la lluna

la claror s'ha escapat rere les clivelles
en pisos foscos

hem lligat en llargs bastons
les cordes dels raigs del sol

i hem adornat les fletxes
amb els cants amorosos dels ocells

que han vingut de les cases
els hem abatut tots

hem escombrat fulles florides de sang
i ens hem rentat les mans a l'herba

després hem callat
juntament amb els arbres

Etiquetes

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Poemaris meus en format electrònic

POEMARIS MEUS EN FORMAT ELECTRÒNIC En l'anterior entrada sobre els llibres electrònics , parlava dels riscos que comportava publicar-los personalment, sense tenir darrere cap editorial. Com també comentava que els meus primers llibres de poesia ja no es poden trobar a les llibreries. Vaig decidir, doncs, passar-los a format electrònic i deixar-los de lliure accés en aquest blog. Si aneu a la pestanya de “Llibres de poemes” , hi trobareu Llocs comuns (2004), Retorns de l'Est (2005) i Inventari de fronteres (2006), en format .epub i .mobi (per als que tingueu el Kindle). No hi ha el darrer llibre, La disfressa dels arbres , per qüestions de drets d'autor i perquè encara por ser localitzable en alguna llibreria del país. En qualsevol cas, crec que no és el mateix cas que publicar d'entrada el llibre en format electrònic. Són llibres que han tingut la seva vida, més o menys curta, en el format paper, que han existit físicament. I que potser ara poden tenir una altra vi...
2 comentaris
Més informació

Nosaltres tres, aquells tres

Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània.  NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...
1 comentari
Més informació

Una entrevista

L’amic, excel·lent poeta i traductor, Martín López-Vega em va fer una entrevista per a la revista Clarín . Avui mateix he rebut un exemplar del número en què apareix . Podeu llegir-la més avall. Hi parlo de les meves obsessions, la traducció, la tradició literària, i també una mica del panorama poètic català, entre altres coses. Agraeixo al Martín López-Vega, i a José Luis García Martín, director de la revista, que m’hagin deixat tenir-hi un petit lloc.  Si voleu fer les fotos més grans per llegir l'entrevista còmodament, cliqueu-hi amb el botó dret del ratolí i obriu la imatge en una pestanya nova.
3 comentaris
Més informació

Quan Homer es va adormir

Urszula Kozioł *** Quan Homer es va adormir va somniar en Shakespeare però quan es despertà no tenia ni idea de qui era aquell Shakespeare a més no podia ser Shakespeare perquè en aquell temps encara no era al món. Després de molt temps però quan ja pogué adormir-se aquell tal Shakespeare va somniar en Homer i allò ja era lògic així que en despertar-se va poder badallar bé i digué aaahh aquest Homer que ha entrat en el meu somni alguna cosa va escriure que era digna d'atenció sols no sé com s'ho va fer si estava més cec que el talp en les ortigues que tinc a la tanca.
1 comentari
Més informació

Dos apunts

Acaba de sortir el volum Urania , de Joseph Brodsky, en traducció polonesa. La selecció del llibre segueix no pas la versió anglesa, sinó l’original russa. S’indica al pròleg que l’anglesa era lleugerament diferent. Ho comprovo, amb les dues versions que tinc a casa, i és força diferent. Podríem parlar quasi de dos llibres que tenen en comú una petita llista de poemes. Per a la traducció al polonès, s’han recollit traduccions que ja existien i se n’hi ha afegit altres que s’han fet especialment per a aquesta ocasió. La persona encarregada de fer-ho és el poeta Zbigniew Dmitroca, que ha col·laborat estretament amb Tomas Venclova, amic personal del poeta rus, per traduir els poemes. En una entrada al Facebook, Dmitroca comenta que el poema que tal vegada li va plantejar més problemes va ser el de Nocturn lituà, i que fins i tot va pensar en algun moment de renunciar a la forma (renunciar a la forma! traduint Brodsky i al polonès!). Miro la traducció, i és un autèntic prodigi. Amb aquest...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Wisława Szymborska ensenya naturals a l'institut de Piła

Aquest és el darrer poema del cicle Vides paral·leles de Jacek Dehnel . Acaba amb aquest tríptic dels tres grans poetes polonesos del segle XX. W. Szymborska, la darrera, encara segueix publicant llibres. El darrer, titulat Tutaj (Aquí) es va presentar fa uns dies a Cracòvia, al nou edifici de l'Òpera. Només hi van poder assistir 700 persones, perquè era necessari tenir invitació. WISŁAWA SZYMBORSKA ENSENYA NATURALS A L'INSTITUT DE PIŁA Amb una ona al front, amb un jerseiet amb borles, quan torna pel carrer Świerczewski d'escola a casa és l'amor i l'admiració de totes les fadrines del poble. S'acosten als alts miralls de les petites habitacions inclinen el cap, es posen una mà al pit, es pentinen, s'acontenten que encara no està malament. La seva existència es podria posar totalment en dubte si no fos pels setze toms d'herbaris amb comentaris lacònics als marges com si algú hagués escampat sorra negra pels fulls. Varsòvia, 3. V. 1903
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Nova revista

Acaba de publicar-se a la xarxa una nova revista sobre la cultura i la literatura dels països eslaus, és la revista Est, que gestiona un grup d’estudiants de la Universitat de Barcelona. La podeu trobar aquí . Per al primer número he escrit una sèrie de petits apunts o reflexions sobre la traducció de poesia. L’article en concret és en aquest enllaç .
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La dona de Lot

Józef Łobodowski (1909-1988) durant la II guerra mundial va seguir un periple per diversos països europeus fins que l'arrestaren quan creuà la frontera espanyola i el tancaren, fins el febrer de 1943, a la presó de Figueres. Un cop finalitzada la guerra, s'instal·là a Madrid, on va viure fins la seva mort. Va mantenir un contacte constant amb les revistes de l'emigració polonesa, tant les de Londres com les de París. El fet de viure a Espanya va deixar una petja profunda tant en la seva poesia com també en la seva tasca de traductor. Amb tot, les traduccions de poesia espanyola de Łobodowski són gairebé desconegudes a Polònia. Un pensament que el turmentà durant molt temps fou el de poder descansar finalment a la seva ciutat estimada, Lublin. En aquest sentit, el poema de la dona de Lot pot tenir una lectura bastant més àmplia, tot i que, com sabem, no és necessari fer-ho. El poema s'alinea, així, amb altres versions de la dona de Lot que ja hem presentat. LA DONA DE L...
1 comentari
Més informació

Una investigació arqueològica

En aquest altre poema de Vides paral·leles , seguim amb els grans poetes polonesos (apareixerà també un poema de Wisława Szymborska, però malauradament, no en té cap sobre Tadeusz Różewicz). El vers "el gos, Hermes i l'estrella" fa referència al títol del segon llibre de poemes de Herbert, publicat l'any 1957, Hermes, pies i gwiazda. UNA INVESTIGACIÓ ARQUEOLÒGICA D'EUROPA OCCIDENTAL TROBA L'ESQUELET DE ZBIGNIEW HERBERT UNS 150 KM. A L'EST DE KARAGANDA Ja saben que no és ni un príncep escita ni tampoc un arquer de Genguis-Khan. A les conques dels ulls resten encara grumolls de terra, la sal bruta de la vista, però així ho tenen tots, i els mongols, i els maies, i els egipcis, i els grecs. Els grecs també ho tenen. Aquest planeta és ple de cossos, una fossa que gira al voltant del propi eix. S'haurà de desenterrar aquest esquelet. I aleshores tan sols un d'ells al fons de la fossa, enmig de tíbies, sota els ossos del metacarp, en les esquerdes del c...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

De música i de viatges

Agafo l'autobús a les 14.00. Quan arribi a Cracòvia, una hora i mitja més tard, ja serà negra nit. Els dies s'escurcen fins a quedar filagarsallats, les hores de sol es poden comptar ja quasi amb els dits d'una mà, la resta de dia, fins al moment que queda tot a les fosques, és un cel gris, amb diverses tonalitats. Potser per això, els colors dels arbres a la carretera són molt més intensos, des del vermell rovell al groc esmorteït i desmenjat, del marró de terra fins a un verd (les gradacions del camuflatge). Un viatge, per petit que sigui, per breu que duri, sempre és una injecció de melancolia. Deixem alguna cosa enrere, uns moments que seguim reproduint en la memòria, però que ja no tornaran més. El viatge és la irreversibilitat del temps.  Quan ens acostem a Cracòvia, els primers llums ja estan encesos. Els perfils es van desemperesint per  emmotllar-se de nou a les nostres mirades. Torno a casa. A casa? Potser ser a casa només significa que de nou ets a la teva est...
3 comentaris
Més informació