Dissabte al matí

Andrzej Stasiuk (Varsòvia, 1960) és conegut sobretot com a prosista. Una de les veus més interessants del panorama contemporani polonès. Ha publicat un sol llibre de poemes, en 1994. Actualment, viu a Czarne. Des d'allí, dirigeix una editorial (que porta el mateix nom que el poble) on publica una llista d'autors que configuren un nou mapa de la literatura centreeuropea.

DISSABTE AL MATÍ

Em despertà la pluja. La galeria estava fosca
i relliscosa com una coberta. No feia falta
treure el cap del sac de dormir per saber
que el camí s'havia convertit en un riu.

Vaig pensar en vells velers ferrats de llautó,
en els bots plans que morien en la sorra,
en els bergantins pirates podrint-se en els molls de la infància,
en tots els vaixells inactius, llestos.

Un tro em va expulsar del meu catau
gran com una balena que es posava entre els turons.
Els mussols banyuts s'envolaren seguint els peixos.
Vaig encendre un foc enmig de l'illa i em vaig convertir en un nàufrag.
I com qualsevol nàufrag, buscava en la memòria
un psalm que fos més potent que la tempesta.

Però després em vaig dir:
No facis soroll. Al cap i la fi, tens tot el que no tingué Crusoe.
I en ple dia me'n vaig anar a dormir, gairebé feliç
que fins que no baixés el nivell de l'aigua podria pensar en la salvació.

Comentaris

Anònim ha dit…

El tono y la atmósfera recuerdan el tono y la atmósfera presentes en "De camino a Babadag", único libro suyo que he leído, y que recomiendo (El Acantilado). Fantástico este verso: "un psalm que fos més potent que la tempesta." Saludos, Xavier.

Antonio

19 de juny del 2009, a les 16:47

Xavier ha dit…

Hola, Antonio,
Sí, la poesía y la prosa tienen muchas afinidades en la obra de Stasiuk. También es excelente "El mundo detrás de Dukla", un soberbio ejercicio de su prosa. Lástima que todavía no estén traducidos los "Cuentos de Galitzia", otra pequeña joya.
Muchas gracias por el comentario.
Abrazos,
Xavier

20 de juny del 2009, a les 10:44

Alfonso ha dit…

Los "Cuentos de Galitzia" ya están traducidos y, si todo va bien, saldrán pronto publicados por El Acantilado :-)

Saludos.

13 d’abril del 2010, a les 22:27

Entrades populars d'aquest blog

Poemaris meus en format electrònic

POEMARIS MEUS EN FORMAT ELECTRÒNIC En l'anterior entrada sobre els llibres electrònics , parlava dels riscos que comportava publicar-los personalment, sense tenir darrere cap editorial. Com també comentava que els meus primers llibres de poesia ja no es poden trobar a les llibreries. Vaig decidir, doncs, passar-los a format electrònic i deixar-los de lliure accés en aquest blog. Si aneu a la pestanya de “Llibres de poemes” , hi trobareu Llocs comuns (2004), Retorns de l'Est (2005) i Inventari de fronteres (2006), en format .epub i .mobi (per als que tingueu el Kindle). No hi ha el darrer llibre, La disfressa dels arbres , per qüestions de drets d'autor i perquè encara por ser localitzable en alguna llibreria del país. En qualsevol cas, crec que no és el mateix cas que publicar d'entrada el llibre en format electrònic. Són llibres que han tingut la seva vida, més o menys curta, en el format paper, que han existit físicament. I que potser ara poden tenir una altra vi...

Més informació

Abans del viatge

Ahir era dia de sortir, de trobar-me amb bons amics i xerrar una estona. Normalment, no agafo els mitjans de transport, ja que tardo només una mitja hora per anar a peu als llocs que freqüento. I ahir no va ser una excepció. Quan estava caminant, vaig pensar que parlaria del fred, d’aquest hivern que ara ensenya les dents. Estàvem a -16 graus (aquest matí ens hem despertat ja amb -21 i sembla que no s’acabarà aquí). Sí, vaig pensar, parlaré del fred. Després, durant la conversa vam comentar les darreres novetats de poesia que havien aparegut a Polònia, especialment, les traduccions. Una antologia molt completa d’Ezra Pound, i els poemes llargs de John Ashbery (el polonès té una paraula per a aquests poemes més llargs que no són, per altra banda, èpica, així es diferencia entre un poema i un poema llarg, que té una altra paraula i pertany a una altra categoria). I vaig pensar que parlaria del llenguatge, i de com es forma la tradició literària. Ashbery i la poesia americana h...

Més informació

Objecte IX

OBJECTE IX Encara se sent com tremola la terra, com el Vesuvi escup sobre Pompeia i tots corren buscant aixopluc, com els nens, al carrer, sota el que en aquest instant és un disc de llautó del firmament, sota un mur de pedra o una figuera d'on fins i tot s'han escapat les fulles com ocells, literalment, com els nens comprovem si aquest motlle fos és un cos autèntic d'una barreja de sang, suor i músculs o tan sols una pluja de calç i cendra apagada, com nens nosaltres i ells, que oblidaren què és la pols còsmica i de quines proporcions de foc i de matèria va parlar a la classe de física el mestre del poble i un sacerdot embogit esgaripant que hi ha una sola vil·la on és possible refugiar-se.

Més informació

Cultura de la traducció

La cultura de la traducció, que anomeno com un encaix de convencions i normes que en una cultura concreta determinen l’activitat de la traducció, és el resultat de relacions de poder i d’ideologia en una cultura determinada. La traducció no és tan sols l’afirmació de la comunicació entre cultures, sinó un factor decisiu per donar forma a les pròpies cultures. Per tant, és forma i a la vegada formativa del discurs intercultural. La cultura que no està traduïda no existeix en el món globalitzat. La cultura que no tradueix està condemnada a un estancament etnocèntric. En el nostre món digitalitzat, la dimensió espacial s’acosta al no-res, ja que en temps real ens comuniquem en qualsevol punt del globus. Tanmateix, també la dimensió física de l’espai es contrau a gran velocitat. El temps que necessitava Prešeren per anar de Ljubljana a Klagenfurt, avui donaria per fer com a mínim un cop la volta al món. D’aquí que les normes de traducció no poden ser avui dia iguals com les que hem heretat...

Més informació

Diferents lectures

Des de fa un cert temps, compro llibres en format electrònic. Els llegeixo directament a l’ordinador. He provat els diversos lectors de llibres electrònics i de revistes: el d’ Adobe Digital Editions , el de Mobipocket i altres. Fins ara, no m’incomodava massa llegir fins i tot la poesia en aquests formats. En el cas de l’Adobe, es manté el mateix format que l’edició impresa (però no en tots els casos), el Mobipocket és molt versàtil i permet jugar força amb diverses possibilitats de veure el text. No he comprat encara un lector electrònic perquè em molesta la poca coherència en els formats i encara no hi veig sentit. Per altra banda, un cop vaig mirar-ne uns quants, i de sobte en vaig veure un que tenia com a llibre de proves els Sonets de Shakespeare. Quan vaig adonar-me que no hi havia manera de poder tenir tot el sonet, tal com havia de ser, en una pàgina (és a dir, a la pantalla), sense tenir els versos tallats o tenir-ne només 10, vaig decidir que no me’n compraria cap fins qu...

Més informació

Objecte XII

OBJECTE XII Qui fa penitència aquí? No pas jo. Qui té uns petris ulls de fred cobalt? A la tomba de qui descendeix la llum per la mel de l'alabastre? Són els primers que propagaren a la península la nostra santa fe: Gal·la Placídia, Cèsar i l'emperadriu Teodora, als quals s'acosta un seguici amb presents. Mentre, en seguir sent una terra plana, uns joves van en bicicleta pel llis asfalt entre el centre i el mausoleu, sempre en moviment, tan sols per deixar enrere els emprenyadors mosquits. També jo, amb el mapa al cap vaig en aquella direcció, hieràtic, sempre enmig i sense un punt de referència, sense saber si m'hi apropo o si tan sols confonc les cames.

Més informació

Objecte X

OBJECTE X En aquest lloc un es pot ocupar de la història, buscant a la guia de telèfons cognoms que li sonin familiars o al moll, transformat en un passeig marítim, sentir que ara ja s'és, segur, en el bocí més allunyat a l'oest de la monarquia, i que també aquí, no tan sols a Troia o a Dublín, pot començar la travessa d'Ulisses, llegeixi's del mestre pedrer de Sanok, Walenty Sroka, que va intentar introduir algun ordre en aquesta ciutat italiana tan estreta no feia gaire, amb una tossuderia de pagès tan autèntica que quan les sirenes anuncien la sortida del darrer vapor ell colpeja l'empedrat tort amb un martell i no sent res.

Més informació

El piano de Chopin

Faré una petita excepció a les entrades d'aquest blog. Fins ara, he presentat autors contemporanis. En aquest cas, l'excepció és un autor força particular: Cyprian Kamil Norwid (1821-1886), un dels poetes més importants de la poesia polonesa. Considerat molt sovint com el quart i darrer dels grans poetes romàntics, en realitat era un poeta que, en molts aspectes, s'allunyava dels postulats d'aquell moviment que tan important fou per a la literatura polonesa. Norwid enllaça més aviat una línia que recorre la poesia de caràcter reflexiu, on combina magistralment el pensament, la filosofia, amb la lírica. Va ser incomprès en vida, i després sempre s'ha destacat la dificultat de la seva poesia. Per tant, no es pot afirmar que en l'actualitat sigui molt més comprès que abans, tot i ser més modern que altres poetes, tant coetanis com posteriors a ell. Un dels seus poemes més coneguts és El piano de Chopin. He traduït aquest poema per a la celebració de l'any Ch...

Més informació

Limitat

LIMITAT Els meus coneixements no són massa amplis, el seny limitat. M’he esforçat com he pogut, he estudiat, he llegit molts llibres, i res. A casa meva els llibres surten dels prestatges, n’hi ha a munts pels mobles, al terra, barren el pas. És clar que no els puc llegir tots, però constantment els meus ulls de llop desitgen nous títols. Però per ser exacte, sentir la pròpia limitació no és una cosa constant, apareix ara i adés, enlluerna, és la consciència de l’estretesa de la nostra imaginació, com si els ossos del nostre crani fossin massa gruixuts i no permetessin al pensament abastar allò que li hauria d’haver estat donat. Hauria de saber tot el que ara passa, simultàniament, en cada punt de la terra, hauria de poder penetrar el pensament dels meus contemporanis i el de la gent d’unes quantes generacions més enllà, i també en el d’aquells que van viure fa dos mil i vuit mil anys. Hauria de fer-ho, i què en trauria? ...

Més informació

Objecte XI

Arribem als dos darrers poemes que clouen el cicle "Col·lecció" de Michał Sobol. Després, el lector, amb l'ajut de les etiquetes, pot tornar de cap i de nou a llegir-lo tot en l'ordre que ha establert el seu autor. OBJECTE XI Ja al principi considerava aquesta ciutat en decadència particularment predestinada i el pas orbital de l'autopista en columnes de ciment per sobre d'antigues construccions hi ha tingut força a veure. Perquè si un ciutadà d'aquesta ciutat, fill d'un simple teixidor, va descobrir un cop el Nou Món, això es podria repetir en qualsevol moment. D'acord, a banda del gran quadre de Rubens al retaule en què presenta aquest tall únic, realitzat un sol cop, com és la circumcisió, aquí no hi ha gaire cosa a veure. Però l'un i l'altre, que tracen un arc com la tonsura en el crani d'un monjo, són potser aquest exercici pacient en... el primer pas cap a...

Més informació

abcd xavier farré

Cercar en aquest blog