Salta al contingut principal

Dissabte al matí

Andrzej Stasiuk (Varsòvia, 1960) és conegut sobretot com a prosista. Una de les veus més interessants del panorama contemporani polonès. Ha publicat un sol llibre de poemes, en 1994. Actualment, viu a Czarne. Des d'allí, dirigeix una editorial (que porta el mateix nom que el poble) on publica una llista d'autors que configuren un nou mapa de la literatura centreeuropea.


DISSABTE AL MATÍ

Em despertà la pluja. La galeria estava fosca
i relliscosa com una coberta. No feia falta
treure el cap del sac de dormir per saber
que el camí s'havia convertit en un riu.

Vaig pensar en vells velers ferrats de llautó,
en els bots plans que morien en la sorra,
en els bergantins pirates podrint-se en els molls de la infància,
en tots els vaixells inactius, llestos.

Un tro em va expulsar del meu catau
gran com una balena que es posava entre els turons.
Els mussols banyuts s'envolaren seguint els peixos.
Vaig encendre un foc enmig de l'illa i em vaig convertir en un nàufrag.
I com qualsevol nàufrag, buscava en la memòria
un psalm que fos més potent que la tempesta.

Però després em vaig dir:
No facis soroll. Al cap i la fi, tens tot el que no tingué Crusoe.
I en ple dia me'n vaig anar a dormir, gairebé feliç
que fins que no baixés el nivell de l'aigua podria pensar en la salvació.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Anònim ha dit…
El tono y la atmósfera recuerdan el tono y la atmósfera presentes en "De camino a Babadag", único libro suyo que he leído, y que recomiendo (El Acantilado). Fantástico este verso: "un psalm que fos més potent que la tempesta." Saludos, Xavier.

Antonio
19 de juny del 2009, a les 16:47
Xavier ha dit…
Hola, Antonio,
Sí, la poesía y la prosa tienen muchas afinidades en la obra de Stasiuk. También es excelente "El mundo detrás de Dukla", un soberbio ejercicio de su prosa. Lástima que todavía no estén traducidos los "Cuentos de Galitzia", otra pequeña joya.
Muchas gracias por el comentario.
Abrazos,
Xavier
20 de juny del 2009, a les 10:44
Alfonso ha dit…
Los "Cuentos de Galitzia" ya están traducidos y, si todo va bien, saldrán pronto publicados por El Acantilado :-)

Saludos.
13 d’abril del 2010, a les 22:27
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Després

Un poema de Mariusz Grzebalski. DESPRÉS Després vam treure tots els mobles d’ell. Al pati esperava un camió ja a punt de marxar. Al mig, restes de ciment, cadenes embullades, drapots, papers greixosos, mantes. Tantes coses, de sobte, esdevenen brossa. Paisatges capgirats de miralls, un bufet amb capes de pintura que s’han esquerdat com el fons d’un riu quan baixen les aigües, un comptador que ell va comprovar el dia abans que vingués el cobrador. I altres coses. Després vam abandonar aquell lloc, cridant i discutint-nos per foteses. Ella ni tan sols va mirar els trossos de la paret despresos. Després, en una altra ciutat, va estripar totes les fotos i les cartes d’ell, i va envellir ràpidament. Recorda, plora, maleeix. Després, traurem els seus mobles.
1 comentari
Més informació

Amor fati

Un altre poema d' Ivan V. Lalić . AMOR FATI Dos til·lers em xiuxiuegen amb força rere la casa: Tu n'ets el culpable; ets tu qui ens vas plantar en el fred, del nord, per protegir els fonaments de la casa enderrocada, i ja han passat molts anys; ara, esplendorosos, ens fem càrrec de la teulada i al juny sagnem una olor daurada, cruixen les fulles quan plou o quan ens acarona el vent, i tu n'ets el culpable: per tu creixem amb les arrels en el guaret urbà, en les ruïnes, en les roques. Em xiuxiuegen els til·lers, i jo els responc: ja està bé que sigui així, que existeixi la desproporció, quan la causa es toca amb la conseqüència. Us beneeixo, til·lers; i vosaltres beneïu-me a mi, depassant la meva obra, depassant la meva hora.
4 comentaris
Més informació

Amants

       Marzanna Bogumi ła Kielar és una de les poetes més importants de la poesia polonesa contemporània. Tal vegada, una de les poetes més importants d’Europa. Va néixer l’any 1963 i en molt poc temps es va convertir en un fenomen a Polònia. El primer llibre que va publicar, Sacra conversazione, publicat en una editorial molt petita i de províncies, va recollir molts premis. Des d’aleshores, va publicar tres llibres més, fins a l’any 2006, que van seguir rebent premis, tant a Polònia com a l’estranger, com per exemple el premi Kristal de Vilenica o el Hubert Burda Preis. La seva poesia s’ha traduït a més de 20 llengües.          D urant molts anys ha estat en silenci, sense publicar res, i ara, 12 anys després del seu darrer llibre, acaba de publicar un nou recull de poemes, breu, com la majoria dels que ha publicat, però amb una condensació de significats que la torna a situar en l’actualitat d’un tipus de poesia que contrasta molt a...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Arquetipus 2 (Bosc)

Arquetipus 2  Bosc A la casa ha entrat la caça els cérvols han portat l'olor de les fulles  t'has gronxejat com una pell fràgil en les aigües profundes dels seus cors i no han menjat de les teves mans, han vingut vers tu i s'han petrificat en el teu pit ara esperes, una pedra petita davant de les verdes portalades dels boscos
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Fonaments

Amb el poema que presentem avui, acabem la segona sèrie de poemes de Leopold Staff . FONAMENTS Vaig construir en la sorra i s’esfondrà. Vaig construir en una roca i s’esfondrà. Ara començaré a construir pel fum de la xemeneia.
5 comentaris
Més informació

Problemes

Encara ens queda al rebost una petita col·lecció de poemes de Staff . PROBLEMES Els problemes no se solucionen, els problemes es viuen. Com els dies, un cop passats ja deixen de ser. Com un vestit molt gastat, que ja ens va molt petit, ens cauen dels braços, i a la darrera porta entres nu i lliure com l’alba.  
2 comentaris
Més informació

Llista d'últims llibres

Ahir em va arribar un nou paquet amb llibres. Faig una llista de lectures actuals. Sí, faig una recerca pròpia, fins a quin punt m’allunyo de la meva tradició? Fins a quin punt vull que agafi un altre caire? Derek Walcoot: White Egrets Philip Gross: The Water Table Robin Robertson: T he Wrecking Light David J. Constantine: Collected Poems John Burnside: The Hunt in the Forest
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Excavació

Sławomir Elsner EXCAVACIÓ La tristesa és un fèretre buit. El sol em porta a la ment la mort. De debò un es pot conèixer si furga en la terra. És un sentiment de pèrdua, que es farà més profund com una excavació  en uns fonaments nous. Aquí alçaré una casa  amb finestres que donin al nord. I hi haurà un incendi. El foc indiferent en digerirà les entranyes que no oposaran resistència.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació