EXCAVACIÓ
La tristesa és un fèretre buit. El sol em porta
a la ment la mort. De debò un es pot conèixer
si furga en la terra. És un sentiment de pèrdua,
que es farà més profund com una excavació
en uns fonaments nous. Aquí alçaré una casa
amb finestres que donin al nord. I hi haurà un incendi.
El foc indiferent en digerirà les entranyes
que no oposaran resistència.
Des de " La Nausea " m’informen que acaben de publicar en línea un article-reflexió que els vaig enviar. És una reflexió sobre el canvi d’orientació en la poesia des de finals del segle XX (un fenomen que ja havia començat, però, a partir del final de la II guerra mundial, i sobretot, des dels anys 60). A banda, també inclouen una selecció de la meva poesia en versions catalana i castellana. A ells, i a Marian Raméntol especialment, els dono les gràcies. Si voleu veure l’article i els poemes, podeu clicar aquí .
Comentaris