Vesprada

Un altre poema del darrer llibre d’Anna Piwkowska. En aquest text, així com en altres del mateix llibre, no puc deixar de veure alguns ressons del to característic i de la construcció del poema d’altres poetes polonesos com Adam Zagajewski. És un tret nou en aquesta poeta que ja comença a tenir una obra consolidada.


VESPRADA

Quan ja ho han vist tot:
el contorn d’una avinguda de carpins a l’alba,
grisos esquirols al parc alçant la boira de fulles ataronjades,
el sol d’octubre fortament lluminós, baix,
els carrers de Manhattan i les cafeteries a Orléans,
un estiuet de Sant Martí a la Xina, quan un d’ells mirava
un nen que jugava amb un vell cordill, i l’altre
en un altre continent donava de menjar a un pardal gris,
quan estudiaren història i filosofia,
escriviren poemes i reportatges bells com poemes,
moriren, s’alçaren, veieren la mort d’altres,
treballaren dur sobre les frases i les paraules,
dubtaren, esperaren un senyal, i no hi havia cap senyal,
i quan els arribà la felicitat que segur ja no hi ha resposta,
i per tant, es pot descansar, dormitejar, deixar de preguntar,
quan preguntaren de nou, repetiren instant, dura,
perquè són cendrosos els vestits i els guants,
les sandàlies empolsegades, els llapis de colors,
i també el vi i l’esgotament del vespre,
s’aturaren i entengueren que havia arribat la vellesa.
I estaven davant nostre en una gran sala,
sostenien tous micròfons: verds i safirins.
La sala callava esperant les paraules que havien de dir.
Digueren que havia passat l’estiu, i també la tardor,
que el gebre cobrí els roserars. Els llops blanc marxaren 
vers el nord; els ocells, vers el sud. Tothom aplaudí.
I aleshores ella li va somriure i li xiuxiuejà alguna cosa,
deixant a la taula d’alzina el seu micròfon safirí.

6 d’octubre de 2006, després de la vetllada literària amb Julia Hartwig
conduïda per Ryszard Kapuściński.