En els límits (III)

III

Deixa enrere el dia que s'enfonsa

amb els camins vers la tardor, els arbres,

les teulades, vés-te'n, avança't al vent

com un incendi de turons i

no et giris sobre la teva ombra aferrada:

viure és allí, al davant, el que encara manca

al teu alè per esgotar el camí -

heus aquí el que em cantava la veu blanca

de la nit, heus aquí, amor meu, heus aquí

el que he fet i com he mort.