En els límits (II)

II

Amor, vas dir. Jo vaig sentir marges,
ginestes, passarel·les. Els teus ulls resistien.
Només calia travessar el llindar,

vessar el cos i que l'amor fos d'aigua
viva i no com aquí llac per on volten
peixos i ofegats, el cel, els núvols

les belles promeses. Queda't, vas dir.
Jo veia morir els homes a les barreres
lluitar com un blau foradat per la tempesta

els seus braços inquiets, les seves ales d'Ícar.