El primer poema d'un petit cicle de Guy Goffette.
EN ELS LÍMITS
I
Hem cregut molt temps que n'hi havia prou
d'allargar el braç per tocar el cel
i portar per la corretja el vell horitzó
tant temps que el gest roman en nosaltres
en veure una dona a l'alba sorpresa
rentant en les seves llàgrimes el dia i la nit
ja que al final només en queda l'ombra
per afaitar al fil de l'amor
els nostres cossos desplomats a l'habitació amb
el cel com una mitja en el parquet nu.
EN ELS LÍMITS
I
Hem cregut molt temps que n'hi havia prou
d'allargar el braç per tocar el cel
i portar per la corretja el vell horitzó
tant temps que el gest roman en nosaltres
en veure una dona a l'alba sorpresa
rentant en les seves llàgrimes el dia i la nit
ja que al final només en queda l'ombra
per afaitar al fil de l'amor
els nostres cossos desplomats a l'habitació amb
el cel com una mitja en el parquet nu.
Comentaris