III
Ben enllà, al lluny en els binocles
veuràs flotar i brillar un planeta.
i una selva, amb fum blau a sobre,
i l’esclat d’uns ulls rere d’ella.
Primer albiraràs la mirada,
després els ulls – i més encara.
Tot això et farà molt de mal,
i agafaràs el pa i la sal,
baixaràs fins al soterrani
per llegir un llibre dels estels.
una nit rere l’altra, amb ànim,
sense mirar amunt vers els cels.
Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània. NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...
Comentaris