Com ja vaig anunciar ahir, hi haurà cada dia una nova part del cicle de poemes de Gregor Strniša "Cançó de bressol". Aquí en tenim la segona, on ja hi ha aquella alternança d'assonància i consonància que apuntava.
CANÇÓ DE BRESSOL
II
No tinguis por, dorm amb dolcesa,
no hi ha cap home ni cap torre.
Una filera de cases s’obre,
i gent de carn i sang hi esperen.
Veus com la gent als llits s’estira,
altres seuen a taula. Entra,
lleu, la foscor per les finestres.
És estiu, la por no s’endinsa.
Però què fa aquesta gent ara?
Tota es desvesteix de la pell,
a fi que el cos en la llum clara
brilli com un diablet vermell.
Comentaris