Són les cinc de la tarda, totes les sirenes comencen a sonar a la ciutat, a Cracòvia, a les altres ciutats poloneses, i especialment a Varsòvia tenen el seu significat ple. Perquè avui es commemora el 65è aniversari de l’Alçament de Varsòvia. Per a alguns, una de les accions més il·lògiques, sense sentit, absurdes, que es van produir durant la II Guerra Mundial. Per a altres, un acte d’heroisme sense parangó. Un acte que s’ha de recordar amb les sirenes. I fins i tot, hi ha la proposta que un dia com avui es converteixi en festa nacional. Una gran derrota. Així, es consolida la imatge de la història a través de la martirologia. Altres nacions ja saben com es fa això, ja que en la seva diada celebren justament una derrota. Fins a quin punt té sentit furgar en la nafra un cop i un altre. On és la frontera entre el record que hem de tenir la història i la martirologia, que només serveix per atiar els més violents sentiments de l’home?
En el fragor de les sirenes emergeix la figura d’un poeta, Krzysztof Kamil Baczyński. Els poetes molts cops es converteixen, a pesar seu, en instruments d’una ideologia concreta, d’un sentiment patri. Ha de ser el poeta tan sols un vehicle de la llengua? En aquest cas, no ho és, en absolut. I s’aprofita la seva participació en l’Alçament de Varsòvia per erigir-lo en un dels màrtirs amb cara, en una figura que encarni uns ideals concrets (i en el fons, la ideologia de Baczyński no tenia res a veure amb la Polònia actual que commemora aquell dia, es trobava molt a prop del comunisme). Encara que en la seva poesia podem trobar textos d’arrel directament civil, o de vegades combativa, no crec necessari triar-ne un exemple, sinó presentar un text anterior. De vegades, la seva poesia es fa difícil d’interpretar, la qual cosa ha donat peu a moltes apropiacions.
Baczyński va néixer el 22 de gener de 1921. Va morir el quart dia de l’Alçament, el 4 d’agost de 1944.
ARS POETICA
El poema en mi és dolent, estrany, dolent i odiós,
i crema les meves nits amb un foc cremant,
per mi passen multituds, escridassant
com una manifestació pels carrers duent torxes.
El poema és dolent, odiós, vol trencar la forma
(com n’és, de difícil, emmanillar qui és lliure),
encara que me l’arrenqui del meu interior ardent
més profund, mai no seré el seu senyor absolut.
Amb un crit forcejo, em canso, fins que dispara una crida,
després esdevé estrany, un malaguanyat amic,
esperant en el llindar glaçat, ardent, creat,
i va vers el fred dels vespres, allí on anaren els altres.
Tardor de 1938
En el fragor de les sirenes emergeix la figura d’un poeta, Krzysztof Kamil Baczyński. Els poetes molts cops es converteixen, a pesar seu, en instruments d’una ideologia concreta, d’un sentiment patri. Ha de ser el poeta tan sols un vehicle de la llengua? En aquest cas, no ho és, en absolut. I s’aprofita la seva participació en l’Alçament de Varsòvia per erigir-lo en un dels màrtirs amb cara, en una figura que encarni uns ideals concrets (i en el fons, la ideologia de Baczyński no tenia res a veure amb la Polònia actual que commemora aquell dia, es trobava molt a prop del comunisme). Encara que en la seva poesia podem trobar textos d’arrel directament civil, o de vegades combativa, no crec necessari triar-ne un exemple, sinó presentar un text anterior. De vegades, la seva poesia es fa difícil d’interpretar, la qual cosa ha donat peu a moltes apropiacions.
Baczyński va néixer el 22 de gener de 1921. Va morir el quart dia de l’Alçament, el 4 d’agost de 1944.
ARS POETICA
El poema en mi és dolent, estrany, dolent i odiós,
i crema les meves nits amb un foc cremant,
per mi passen multituds, escridassant
com una manifestació pels carrers duent torxes.
El poema és dolent, odiós, vol trencar la forma
(com n’és, de difícil, emmanillar qui és lliure),
encara que me l’arrenqui del meu interior ardent
més profund, mai no seré el seu senyor absolut.
Amb un crit forcejo, em canso, fins que dispara una crida,
després esdevé estrany, un malaguanyat amic,
esperant en el llindar glaçat, ardent, creat,
i va vers el fred dels vespres, allí on anaren els altres.
Tardor de 1938
Comentaris