Miłosz Biedrzycki
***
en pendent la carretera des de l'altiplà, una obertura
de l’Adriàtic com una biga atzur, els camions s’enfilen
amunt, una pedrera en un dels vessants,
pols, el tren, com seguint el baedeker,
serpenteja enmig de marges a la vora
de camps empedrats, del mur petri d’una església
del segle dotze, el camp fa olor de blau
i de sal, la famosa dansa de la mort.
arriba a la planura, brisa, xafogor,
les algues es podreixen, hi ha marea sortint,
els ulls dels peixos a les parades són
de pell. Albanesos rossos tenen
albercocs, s’escrostona el fresc, a la llum
el mar porta remolcadors, greix, al vespre
s’empassa la bola del sol. porta sons
de l’hotel a través de la badia, un foxtrot,
Trieste com la llum, els murs s’enfredoreixen.
Comentaris