EXCAVACIONS
Esgratinyem ben profunda la terra,
en recollim valuosos testos
de gerros i d’olles
de nacions oblidades,
ja fa més de tres mil anys.
Jeuen en les profunditats de la terra
sota les runes d’antigues ciutats
derruïdes pels veïns
que de nou construïren ciutats,
de nou van fer atuells,
a fi que nous veïns
els transformessin en valuosos testos.
Tingueu cura de la nostra memòria,
bombes atòmiques, bombes d’hidrogen,
perquè de nosaltres per als segles futurs
en quedin valuosos testos. 
Jan Polkowski ha estat 19 anys sense publicar cap llibre de poemes. A finals de l’any passat va aparèixer Cantus, amb nous poemes. I va ser saludat com un dels esdeveniments poètics més importants dels darrers anys a Polònia. Aquest poema és el que obre el llibre. RIU Sóc gairebé mig segle més jove, pesco amb un bastó a la resclosa. Però m’aboco massa i al cap de no res, balandrejant-me, suro i borbollo com una ampolla buida llençada a l’aigua. La mare interromp la meva curta travessia, crida tot espantada i m’arrossega a la riba. Em desperto més tard a casa i em palpo amb molt de compte. Existeixo – trobo un tros de líber d’un salze enganxat fortament a la pell. Qui sóc, o qui esdevindré si me’l desenganxo? Aquell qui s’enfonsa i dorm? Qui mor i es desperta? Aquell qui veu i qui es desespera? Jec, nascut de nou, en uns llençols emmidonats i palpo, tancat en el tros sec de l’escorça, el passat i el futur. Per primer cop descobreixo l’arrencat pols intern de la foscor i sento el gust do...
Comentaris