Roman Honet (1974) ha publicat tres llibres de poemes, col·labora en moltes revistes literàries, tant convencionals com les més alternatives. També va preparar, juntament amb Mariusz Czyżowski una “Antologia de la nova poesia polonesa”.
l’eco d’una veu
el temps no coneix cap crueltat,
excepte el silenci que deixem. cada estiu
una allau de senyals passats crema
la terra, el riu neteja els llavis inflats
de trencar atzeroles i les fosques lletres
a les ribes d’un escrit esquinçat en silenci.
seguim pertanyent als incendis precedents,
als esclats purs com del comte pàl·lid st. ives
tornant d’anglaterra. les setmanes sadollen
la sang amb ossos espumosos, en sorprendre’ns
als ascensors, als hospitals, als miralls. la foscor,
cercles d’aigua i unes profunditats cargolant-se.
fins que arribarem aquí
Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània. NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...
Comentaris