Roman Honet (1974) ha publicat tres llibres de poemes, col·labora en moltes revistes literàries, tant convencionals com les més alternatives. També va preparar, juntament amb Mariusz Czyżowski una “Antologia de la nova poesia polonesa”.
l’eco d’una veu
el temps no coneix cap crueltat,
excepte el silenci que deixem. cada estiu
una allau de senyals passats crema
la terra, el riu neteja els llavis inflats
de trencar atzeroles i les fosques lletres
a les ribes d’un escrit esquinçat en silenci.
seguim pertanyent als incendis precedents,
als esclats purs com del comte pàl·lid st. ives
tornant d’anglaterra. les setmanes sadollen
la sang amb ossos espumosos, en sorprendre’ns
als ascensors, als hospitals, als miralls. la foscor,
cercles d’aigua i unes profunditats cargolant-se.
fins que arribarem aquí
Jan Polkowski ha estat 19 anys sense publicar cap llibre de poemes. A finals de l’any passat va aparèixer Cantus, amb nous poemes. I va ser saludat com un dels esdeveniments poètics més importants dels darrers anys a Polònia. Aquest poema és el que obre el llibre. RIU Sóc gairebé mig segle més jove, pesco amb un bastó a la resclosa. Però m’aboco massa i al cap de no res, balandrejant-me, suro i borbollo com una ampolla buida llençada a l’aigua. La mare interromp la meva curta travessia, crida tot espantada i m’arrossega a la riba. Em desperto més tard a casa i em palpo amb molt de compte. Existeixo – trobo un tros de líber d’un salze enganxat fortament a la pell. Qui sóc, o qui esdevindré si me’l desenganxo? Aquell qui s’enfonsa i dorm? Qui mor i es desperta? Aquell qui veu i qui es desespera? Jec, nascut de nou, en uns llençols emmidonats i palpo, tancat en el tros sec de l’escorça, el passat i el futur. Per primer cop descobreixo l’arrencat pols intern de la foscor i sento el gust do...
Comentaris