Estar en una
ciutat ja diverses vegades, i ser-hi cada cop com si fos la primera, com si
entremig no hagués passat quasi res, com si els records de les passes, dels
carrers, dels edificis, fos una boirina que va entelant el pensament, que va
confonent els camins i els moments i les imatges que no acaben de dibuixar-se
mai. I voler recuperar aquests records, fer un esforç tan gran que saps que ja
estàs en el procés d’iniciar el canvi, la modificació del record, de l’experiència
que mai no ha estat experiència, perquè no saps si ja ets tu, si encara ets tu o
si no ets tu, o si has estat mai en la ciutat. Conèixer és reconèixer?
Reconèixer és fer avinent, que ens arribin més a prop, instants que ja no saps
si han existit? Estar en una ciutat ja diverses vegades, repassar-ne els
carrers, les olors, els colors i les llums que no il·luminen el record. Sentir-te
estrany, com si fos en instants paral·lels, en una espècie d’allò ja vist però
que saps del cert que no ha estat així. Hi ha ciutats que potser no es deixen
conèixer o que tu no has sabut conèixer. Per això se’t confonen tots els
moments, tots els plans, temporals i geogràfics. Imaginaris. Hi ha ciutats que
no saps si vols que acabin sent reals.
Entro en una de les llibreries pri ncipals de Cracòvia. Les llibreries aquí també van desapareixent, encara que, per sort, se n’obren noves que, com hem vist a Barcelona, segueixen la tendència de ser una llibreria d’autor, elles fan la seva selecció i venen el que volen vendre, i tenen un públic fidel, i són també l’aparador d’aquelles editorials més petites que són ja del tot indispensables i que no tindrien tanta visibilitat sense aquestes llibreries. Molt més encara a Polònia, on el principal problema de tot l’engranatge editorial és la distribució. No entro en una d’aquestes altres llibreries, més petites i més selectes, sinó a la que podríem considerar la principal llibreria encara raonablement gran de la ciutat. La tinc més a prop, em ve de pas cap al centre en aquell moment concret i, per molt que pugui saber que no hi trobaré algunes coses, no em puc resistir a no entrar a una llibreria. No és que tinguin una mala selecció però han de vendre, s’han de mantenir, i això fa
Comentaris
Molt bona la teva reflexió, una gran sensibiitat, jo no ho sabria expressar. Les ciutats hostils.
Rosa Delor
Moltes gràcies. Sí, del tot d'acord, de fet aquesta estranyesa pot ser també a la nostra ciutat, i quan aquesta, com en el cas de Barcelona, ha canviat i ha sofert una transformació i s'ha convertit en una falsa representació com molt bé dius, aleshores el sentiment es pot veure multiplicat.