Estar en una
ciutat ja diverses vegades, i ser-hi cada cop com si fos la primera, com si
entremig no hagués passat quasi res, com si els records de les passes, dels
carrers, dels edificis, fos una boirina que va entelant el pensament, que va
confonent els camins i els moments i les imatges que no acaben de dibuixar-se
mai. I voler recuperar aquests records, fer un esforç tan gran que saps que ja
estàs en el procés d’iniciar el canvi, la modificació del record, de l’experiència
que mai no ha estat experiència, perquè no saps si ja ets tu, si encara ets tu o
si no ets tu, o si has estat mai en la ciutat. Conèixer és reconèixer?
Reconèixer és fer avinent, que ens arribin més a prop, instants que ja no saps
si han existit? Estar en una ciutat ja diverses vegades, repassar-ne els
carrers, les olors, els colors i les llums que no il·luminen el record. Sentir-te
estrany, com si fos en instants paral·lels, en una espècie d’allò ja vist però
que saps del cert que no ha estat així. Hi ha ciutats que potser no es deixen
conèixer o que tu no has sabut conèixer. Per això se’t confonen tots els
moments, tots els plans, temporals i geogràfics. Imaginaris. Hi ha ciutats que
no saps si vols que acabin sent reals.
NOU VISIONS Per a K. I Recorro un i altre cop amb la imaginació dels dits els racons del teu cos, on m'enfonso per arribar a la darrera veritat del món. II Entro en l'abisme dels teus ulls, entro en l'abisme dels teus llavis, entro en l'abisme del teu cos. III M'arriben paraules de lluny, records que recupero, instants que es repeteixen en nosaltres. IV Llarga ha de ser la nit, parem el rellotge de sorra, al vidre marques de molts dits. V La neu a fora encara resisteix, han caigut ja tots els llençols descobrint la blanca bellesa del cos. VI Dues copes de vi abandonades, la música que segueix sonant, el retrobament de dos cossos. VII Una conversa fins les tres, fred a fora, fred el local, els ulls cremen en la mirada. VIII Distància en milers de quilòmetres, volen totes les paraules escrites, i arriben per tornar a renèixer. IX El sol ha sortit avui massa aviat, omple de llum tota l'habitació, l'amor és
Comentaris
Molt bona la teva reflexió, una gran sensibiitat, jo no ho sabria expressar. Les ciutats hostils.
Rosa Delor
Moltes gràcies. Sí, del tot d'acord, de fet aquesta estranyesa pot ser també a la nostra ciutat, i quan aquesta, com en el cas de Barcelona, ha canviat i ha sofert una transformació i s'ha convertit en una falsa representació com molt bé dius, aleshores el sentiment es pot veure multiplicat.