Estar en una
ciutat ja diverses vegades, i ser-hi cada cop com si fos la primera, com si
entremig no hagués passat quasi res, com si els records de les passes, dels
carrers, dels edificis, fos una boirina que va entelant el pensament, que va
confonent els camins i els moments i les imatges que no acaben de dibuixar-se
mai. I voler recuperar aquests records, fer un esforç tan gran que saps que ja
estàs en el procés d’iniciar el canvi, la modificació del record, de l’experiència
que mai no ha estat experiència, perquè no saps si ja ets tu, si encara ets tu o
si no ets tu, o si has estat mai en la ciutat. Conèixer és reconèixer?
Reconèixer és fer avinent, que ens arribin més a prop, instants que ja no saps
si han existit? Estar en una ciutat ja diverses vegades, repassar-ne els
carrers, les olors, els colors i les llums que no il·luminen el record. Sentir-te
estrany, com si fos en instants paral·lels, en una espècie d’allò ja vist però
que saps del cert que no ha estat així. Hi ha ciutats que potser no es deixen
conèixer o que tu no has sabut conèixer. Per això se’t confonen tots els
moments, tots els plans, temporals i geogràfics. Imaginaris. Hi ha ciutats que
no saps si vols que acabin sent reals.
Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània. NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...
Comentaris
Molt bona la teva reflexió, una gran sensibiitat, jo no ho sabria expressar. Les ciutats hostils.
Rosa Delor
Moltes gràcies. Sí, del tot d'acord, de fet aquesta estranyesa pot ser també a la nostra ciutat, i quan aquesta, com en el cas de Barcelona, ha canviat i ha sofert una transformació i s'ha convertit en una falsa representació com molt bé dius, aleshores el sentiment es pot veure multiplicat.