Em comença a
cansar aquest debat dels llibres electrònics i els llibres tradicionals de
paper. Aferrissats defensors del llibre de paper que esgrimeixen arguments tot
citant la perfecció de l’invent del llibre (o sigui, argument Umberto Eco) o
també les meravelloses sensacions de passar els fulls, de sentir el tacte del
paper i d’olorar-lo. Aspectes aquests que tenen molt poc a veure amb la
literatura. Per una banda, s’està arribant a un fetitxisme de l’objecte, un
fetitxisme que negaran tots els defensors del llibre de paper. Per l’altra,
dubto que tots aquests defensors, especialment els que argüeixen les virtuts
del paper, hagin tingut l’oportunitat de passar una setmana sencera amb un
lector electrònic. I no dic toquetejar els botonets, o la pantalla i ja està en
uns grans magatzems de la informàtica que no saben ni què venen. No, em
refereixo a passar tota una setmana sencera, com a mínim, amb una sèrie de
llibres al lector, i que passin per l’experiència de lectura. No negaré pas
totes les virtuts del llibre tradicional. He llegit sempre llibres. Hi ha
llibres a la meva biblioteca que són quasi sagrats, que me’ls estimo, que em
porten records, de quan els vaig comprar, o de quan vaig arribar a casa i en
vaig compartir la sensació amb la persona amb qui vivia, o de quan he hagut de
fer trasllats d’aquí cap allà i els he posat curosament en capses, i he mirat
que siguin els primers a arribar, que tornin a tenir el seu lloc. Per tant,
també sóc un fetitxista dels llibres, ho reconec. Però també reconec els grans
avantatges que ens proporcionen els llibres electrònics. Sóc un comprador quasi
compulsiu de llibres, en qualsevol format. I no veig cap sentit, actualment,
que s’hagi de triar. Ni ser un lector i comprador tan sols de llibres en paper,
ni ser un comprador i lector tan sols de llibres electrònics. Els dos formats
poden conviure perfectament. I els problemes de la indústria editorial, si sap
o no adaptar-se, ja són figues d’un altre paner. No conec com funciona, i no en
puc dir gran cosa, excepte que els recels que tenen vers els llibres electrònics
fa que ja estiguin arribant tard a tot arreu. Però en qualsevol cas, això no té
res a veure amb olorar el paper d’un llibre, amb sentir el cruixit de la pàgina
en passar. No, això són altres coses. Això és l’objecte. Això és el fetitxe. I
això no té res a veure amb la literatura. Aquesta es defensa perfectament,
estigui en un paper, en un rotlle, en una pantalla o en una pedra.
Ahir es va n entregar els premis de literatura de la ciutat de Gdynia , un dels més importants de Polònia. Recordem que els premis a Polònia, com ja he esmentat més d’un cop en aquest blog, són a obra publicada. Ningú no dona cap mena d’importància als premis que s’atorguen en un concurs sense publicació prèvia. No només això, estan molt mal vistos i són tan sols per als aficionats. Per a la majoria de concursos literaris que es tenen en compte a Polònia, amb força antelació es coneix el jurat, i es fa una prèvia selecció d’entre cinc i set obres (en funció del premi) que són les que passen a la final. Els dies abans de donar el veredicte final, tots els autors nominats tenen trobades i lectures amb els lectors, es fa promoció dels llibres i es fan debats. I ja en el moment de donar el premi, així com també després, el jurat exposa una justificació de la seva tria, quins són els motius que han fet que hagin donat el premi a una obra determinada. I el dia següent, hi ha una una a...
Comentaris