Sobre llibres electrònics (i sant tornem-hi)

Em comença a cansar aquest debat dels llibres electrònics i els llibres tradicionals de paper. Aferrissats defensors del llibre de paper que esgrimeixen arguments tot citant la perfecció de l’invent del llibre (o sigui, argument Umberto Eco) o també les meravelloses sensacions de passar els fulls, de sentir el tacte del paper i d’olorar-lo. Aspectes aquests que tenen molt poc a veure amb la literatura. Per una banda, s’està arribant a un fetitxisme de l’objecte, un fetitxisme que negaran tots els defensors del llibre de paper. Per l’altra, dubto que tots aquests defensors, especialment els que argüeixen les virtuts del paper, hagin tingut l’oportunitat de passar una setmana sencera amb un lector electrònic. I no dic toquetejar els botonets, o la pantalla i ja està en uns grans magatzems de la informàtica que no saben ni què venen. No, em refereixo a passar tota una setmana sencera, com a mínim, amb una sèrie de llibres al lector, i que passin per l’experiència de lectura. No negaré pas totes les virtuts del llibre tradicional. He llegit sempre llibres. Hi ha llibres a la meva biblioteca que són quasi sagrats, que me’ls estimo, que em porten records, de quan els vaig comprar, o de quan vaig arribar a casa i en vaig compartir la sensació amb la persona amb qui vivia, o de quan he hagut de fer trasllats d’aquí cap allà i els he posat curosament en capses, i he mirat que siguin els primers a arribar, que tornin a tenir el seu lloc. Per tant, també sóc un fetitxista dels llibres, ho reconec. Però també reconec els grans avantatges que ens proporcionen els llibres electrònics. Sóc un comprador quasi compulsiu de llibres, en qualsevol format. I no veig cap sentit, actualment, que s’hagi de triar. Ni ser un lector i comprador tan sols de llibres en paper, ni ser un comprador i lector tan sols de llibres electrònics. Els dos formats poden conviure perfectament. I els problemes de la indústria editorial, si sap o no adaptar-se, ja són figues d’un altre paner. No conec com funciona, i no en puc dir gran cosa, excepte que els recels que tenen vers els llibres electrònics fa que ja estiguin arribant tard a tot arreu. Però en qualsevol cas, això no té res a veure amb olorar el paper d’un llibre, amb sentir el cruixit de la pàgina en passar. No, això són altres coses. Això és l’objecte. Això és el fetitxe. I això no té res a veure amb la literatura. Aquesta es defensa perfectament, estigui en un paper, en un rotlle, en una pantalla o en una pedra.