Sempre que mor un poeta, ens deixa una infinita tristesa. La tristesa de no
poder ja rebre més els seus regals de la llengua. I també ens omple el consol
de tenir tota la seva obra, a la qual podem tornar un i altre cop. Sentiments
contradictoris que estem experimentant amb massa freqüència aquest gener. Fa
dues setmanes, moria Juan Gelman. Començava aquesta setmana, i ens sorprenia
amb la mort de José Emilio Pacheco. I avui rebo la notícia de la mort de Félix
Grande. Vaig conèixer el primer i el tercer, i a l’admiració per la seva
poesia, s’hi afegeix l’admiració de veure dues grans persones, dos grans
conversadors, dues actituds en la seva ètica, dues excel·lents maneres de
recitar, dues maneres de viure la poesia, perquè quan parlaves amb ells t’adonaves
que ells vivien directament la poesia, que aquesta era en ells, se’ls havia
infiltrat i ells la respiraven en cada acte, en cada paraula. Segurament,
encara que no el vaig conèixer, es podria dir el mateix de José Emilio Pacheco
que, quant a la poètica, sempre m’ha estat molt més proper. Ara ens deixen
sense més poemes, però tenim els que ja ens han escrit, autèntics monuments de
la llengua, de l’experiència, del viure, i també del sofriment.
Penso en altres poetes, el dissabte farà dos anys de la mort de Wisława
Szymborska, un 28 de gener va morir Joseph Brodsky, i també un 28 de gener va
ser el dia que va morir W. B. Yeats. Intrigant coincidència. W. H. Auden va
escriure la seva famosa elegia a W. B. Yeats, que comença amb aquests versos
(cito segons la traducció d’Eduard Feliu a Horae
Canonicae publicat a El Mall):
Va desaparèixer al temps fort de l’hivern;
els rierols eren glaçats, els aeroports mig deserts,
la neu desfigurava les estàtues dels parcs;
el mercuri dequeia aclaparat davant el dia morent.
M’imagino que no es pot salvar la impactant imatge del primer vers, quan
Auden diu “He disappeared in the dead of winter”. La mort i el llenguatge que s’ajunten.
Després, Joseph Brodsky va escriure una elegia a la mort de T. S. Eliot,
mort a principis de gener, tot utilitzant l’estructura del poema d’Auden a W.
B. Yeats, sense poder pressentir que ell moriria un mateix dia de gener com el
poeta irlandès. Aquesta coincidència de dates, també la destaca Seamus Heaney,
un altre gran que hem perdut darrerament, en la seva elegia al poeta rus, en
què utilitza el metre de la tercera part del poema d’Auden.
En ple hivern, al mes de gener, en aquest gener malastruc, i aquí, on ara
escric, veig rere la finestra com la neu crea el seu paisatge, s’ensenyoreix de
tot, dels arbres, de les estàtues que perden la seva forma, de la terra que
cruix, dura, però que ha de seguir acollint tots aquests hostes honorats, com
diu l’inici de la tercera part del poema d’Auden: “Earth, receive an honoured
guest”. Perquè ells ja seguiran per sempre en la nostra memòria.
Comentaris