Avui ens ha sorprès, de bon matí, la neu. Sí, els meteoròlegs, aquests xamans del nostre temps, ens ho varen anunciar. Però era difícil creure que arribaria amb aquesta intensitat. Sembla ser que no pararà fins el divendres. En polonès (i també en altres llengües) existeix un fraseologisme que és “això m’importa tant com la neu de l’any passat”, és a dir, no res. Però clar, enguany també hem tingut neu al maig. Així, es fa difícil no oblidar-la. Encara que sigui massa aviat, celebrem la primera neu. Com en el següent poema d’Urszula Kozioł.
LA PRIMERA NEU
La primera neu no cobreix res. Deixa el temps obert
de sota els munts de neu treu enfora retrats nostres
d’anys tan llunyans que són quasi irreals.
A l’oïda sonen les campanes de trineus d’antany
i la borla acolorida de la bufanda o de la gorra
cau amb el reflex d’un patí en una bola de neu.
La blancor ens sorprèn. Romanem en silenci
i entrem en nosaltres com en una casa
recuperada després d’un llarg viatge
on algú ens retorna amb enorme retard
les coses que fa tant temps agafaren prestades
i ja no sabem de què han de servir.
LA PRIMERA NEU
La primera neu no cobreix res. Deixa el temps obert
de sota els munts de neu treu enfora retrats nostres
d’anys tan llunyans que són quasi irreals.
A l’oïda sonen les campanes de trineus d’antany
i la borla acolorida de la bufanda o de la gorra
cau amb el reflex d’un patí en una bola de neu.
La blancor ens sorprèn. Romanem en silenci
i entrem en nosaltres com en una casa
recuperada després d’un llarg viatge
on algú ens retorna amb enorme retard
les coses que fa tant temps agafaren prestades
i ja no sabem de què han de servir.
Comentaris
Ja ho pots ben dir. Però bé, avui la cosa està una mica millor. no m'imaginava passava fins el dissabte amb el mateix temps que va fer ahir.
Una abraçada.
Sí, ens abriguem, però tinc l'esperança qua aviat comenci a canviar el temps i tinguem una tardor com cal (freda, és clar, però sense la neu, que és cosa del novembre). Ah, la costa, el mar... I alerta amb la bora, que és traïdora. La tercera estrofa és fantàstica, i encara més per als nòmades. Una abraçada.