"En l’emigració també es pot observar un fenomen curiós, que anomeno el retorn de les paraules. Les paraules oblidades, que ja no utilitzem en la nostra vida actual, tornen a la consciència en forma de records. En realitat, només n’ha quedat el contingut sonor; el sentit usual ja fa temps que se n’ha evaporat. Una paraula així ja no és la veu de la vida, sinó el seu eco. És una conquilla buida en què de vegades es pot sentir el bramul de la vida. Ens l’acostem a l’orella: evidentment, sona. De vegades fins i tot amb molta més bellesa que abans, quan era un organisme viu ple. La paraula-record sovint també significa una cosa diferent que antany, en el país d’origen. I així, els records omplen la imaginació de l’emigrat. No tan sols els records dels llocs abandonats, de les persones que hi deixàrem, sinó els records de coses moltes vegades banals, que en la llunyania han cobrat importància. Aquesta imaginació també l’omplen les paraules que només s’han sentit abans d’emigrar. Aquestes paraules s’apareixen en l’escriptor com si fossin ombres. Al cap d’un temps, aquestes ombres comencen a viure la seva pròpia i ombrívola vida, esdevenen mites. Cada escriptor en l’emigració posseeix tota una reserva d’aquests mites de paraules. I també comença en l’escriptor i, principalment, en l’escriptor en l’emigració, a funcionar una particular màgia de les paraules que en la vida quotidiana no signifiquen res o quasi res."
Józef Wittlin, en l’assaig “Resplendors i misèries de l’emigració”
Comentaris
Em pregunto si no seria interessant publicar en un format convencional (un llibre) algunes de les traduccions del teu blog, això si, amb els teus comentaris inclosos. Jo crec que si que seria interessant, i molt!
Moltes gràcies.
Una abraçada
Moltíssimes gràcies per les teves paraules.
És molt interessant el que comentes del format llibre. Per a mi, seria un plaer, és clar. Hauria de tenir un altre format, perquè amb el blog es pot saltar d'un lloc a l'altre amb molta més llibertat.
Moltes gràcies de nou pel comentari,
Una abraçada