Sempre s’ha relacionat el text de Gombrowicz "En contra dels poetes" (que es troba en el seu Dietari) amb la resposta de Czesław Miłosz "Carta a Gombrowicz", agrupats sota el títol comú de "Diàleg sobre la poesia". Segurament el poema següent, de Stanisław Baliński també parteix del text del gran narrador polonès.
Stanisław Baliński (1899-1984) va néixer a Varsòvia. Ben aviat, se l’enquadrà dins del grup literari Skamander. Skamander, moviment creat en 1919, expressava la fascinació per la vida, i en el llenguatge, al contrari del moviment anterior, Jove Polònia, va introduir la parla del carrer, fins i tot vulgarismes, en la poesia. Baliński, com els altres membres del grup (amb l’única excepció de Jarosław Iwaszkiewicz) va emigrar en 1939 i ja no tornà a Polònia.
Gombrowicz fa una crítica ferotge de la poètica dels skamandristes.
COMENTARI
A Witold Gombrowicz
Un poema no és una obra d’art, sinó un comentari
a les qüestions que no volem expressar fora del poema,
a les visions que ens porta la nit, que al matí
encenem com una espelma en un altar ombrívol,
als pressentiments no anomenats, que en els noms
murmuren i fugen en el moment que són dits.
Un poema no és la bellesa dels mots, sinó el seu ordre
que en la foscor dirigeix una flauta meravellosa,
ens permet recular les petjades dels morts
que van pels camps, pel jardí, pel porxo,
i sentir un cop més, en una adormida nit d’estiu
l’eco del primer vers i els sons d’una cançó de bressol.
Stanisław Baliński (1899-1984) va néixer a Varsòvia. Ben aviat, se l’enquadrà dins del grup literari Skamander. Skamander, moviment creat en 1919, expressava la fascinació per la vida, i en el llenguatge, al contrari del moviment anterior, Jove Polònia, va introduir la parla del carrer, fins i tot vulgarismes, en la poesia. Baliński, com els altres membres del grup (amb l’única excepció de Jarosław Iwaszkiewicz) va emigrar en 1939 i ja no tornà a Polònia.
Gombrowicz fa una crítica ferotge de la poètica dels skamandristes.
COMENTARI
A Witold Gombrowicz
Un poema no és una obra d’art, sinó un comentari
a les qüestions que no volem expressar fora del poema,
a les visions que ens porta la nit, que al matí
encenem com una espelma en un altar ombrívol,
als pressentiments no anomenats, que en els noms
murmuren i fugen en el moment que són dits.
Un poema no és la bellesa dels mots, sinó el seu ordre
que en la foscor dirigeix una flauta meravellosa,
ens permet recular les petjades dels morts
que van pels camps, pel jardí, pel porxo,
i sentir un cop més, en una adormida nit d’estiu
l’eco del primer vers i els sons d’una cançó de bressol.
Comentaris