Salta al contingut principal

Cada cop menys temps

Jakub Kornhauser va néixer l’any 1984 a Cracòvia. Ha publicat dos llibres de poemes. El segon, Vagues existències, està estructurat a partir de poemes en prosa. D’aquest darrer llibre prové el poema d’avui.


CADA COP MENYS TEMPS

He recorregut la ciutat d’una punta a l’altra. Ho he fet tantes vegades
que persones estranyes de cares desconegudes em saludaven
amb un somriure maliciós, però no em donaven la mà. Els gossos
em coneixien per l’olor. Amb el temps, cada cop tardava menys per anar
d’una punta de la ciutat a l’altra, i això em permetia afirmar que existia
tan sols una punta. Però la gent amb qui topava eren una i la mateixa persona.
Al cap de poc vaig descobrir que la ciutat era un fred i fosc atzucac
del qual no hi havia manera de sortir.

Comentaris

rosa roig ha dit…
No sé si és el fred, o la llum, poca, del sol, però els poemes que mostres ens traspassen la pell.
Xavier ha dit…
O potser el nostre pensament, que en veure que s'acosten els dies lànguids de la tardor, ens posa a prova. Moltes gràcies, Rosa.
Anònim ha dit…
No. A mi m'agrada l'hivern, sobretot les nit clares i el fred. en l'estiu tot es pot amagar. en l'hivern, no.
Xavier ha dit…
L'hivern és l'estació veritable, tal com va dir Joseph Brodsky. Estic del tot d'acord amb tu.