Crear tot un món amb un sol poema, fer que les referències agafin una densitat ben atapeïda, la història i la delicadesa de la descripció en consonància, i la dimensió metafísica. Aconseguir tot això a la vegada és a l'abast de pocs poetes. Per això, Janusz Szuber és un dels grans poetes contemporanis, un poeta exigent amb el lector; per això, Janusz Szuber no podrà entrar mai en cap mena de les llistes contemporànies. Potser aquesta és la tasca actualment de la literatura, poder arribar a quatre lectors, entrar en les seves consciències. Quatre lectors, no més (i no només). Amb la paciència d'un lent goteig que va foradant una roca. Sí, potser aquest és el camí, el de les gotes, a poc a poc, clap, clap, l'una rere l'altra. Sents com cauen?
MON COSÍ
BUBI
Bubi,
o sigui Caesar Roth amb l'uniforme de la Wehrmacht
(una
fotografia mida postal, al revers
unes
paraules de dedicatòria en lletra gòtica)
amb
una fesomia molt de nen, llargs dits de pianista,
ros,
un tipus nòrdic, era fill d'una polonesa de Drohobycz
i
d'un jueu austríac, cantant de l'òpera de Viena.
Batejat
o circumcidat, això no té ara importància,
alegrem-nos-en,
mazel tov, mazel tov. Si
encara
visqués,
com m'hi adreçaria, tiet Bubi?
Però
això, ja ho va solucionar una de les bales
que
Déu disposa, dives in
misericordia,
i
que tal vegada disparà un altre cosí
de
tots dos, i Bubi, atallat abans d'arribar
al
llindar de la maduresa és any rere
any
més jove que jo.
Comentaris