En
llegir aquest fragment del gran escriptor Karl-Markus Gauß,
al llibre Alfabet europeu,
no he pogut evitar pensar en el fantàstic documental Conill a la
berlinesa, una coproducció germano-polonesa. Aquí en podeu veure l'anunci i aquí tot sencer, en aquest darrer cas, només l'he sabut trobar
en polonès, no sé si hi és en altres llengües o amb subtítols a
internet.
Evidentment,
les fronteres són molt diferents, una és molt més física que no
pas l'altra, i és aquesta dimensió la que serveix a ambdós
creadors per establir la seva imatge. El llibre de Gauß és anterior
a la pel·lícula, i qui ho pot saber, tal vegada en va ser un dels
elements inspiradors.
"Quan era petit, a la ràdio sovint sentia a
parlar del teló d'acer, ens interessava molt, i era
clar que jo i
els meus companys agàfavem aquella definició visual d'una manera
concreta fins a un extrem, teníem davant dels ulls una cortina que
penjava en algun lloc enmig del camp, feta de plecs d'acer, i ens
féiem, esclar, preguntes evidents de caràcter pràctic: com una
cortina d'aquest tipus podia estar fixada en un prat, d'on penjava,
baixava de dalt o era més una tanca que no pas un cortina… El teló
d'acer era l'única frontera que coneixíem, una frontera mítica, ja
que a finals dels anys 50 no coneixíem ningú que l'hagués
travessada
d'alguna manera i pogués explicar què era aquella cortina que
separava dos mons, que dia i nit, independentment del temps que fes,
estava allí dreta en una zona llòbrega anomenada terra de ningú,
en un lloc salvatge, desert on ningú no
gosa viure, on res no es mou. Com a molt,
una llebre fa saltirons per aquella terra de ningú, ens va dir un
dels adults, la llebre no sap que no pot estar massa a la vora de la
frontera; per tant, nosaltres véiem una llebre corrent per aquells
camps. La frontera és un maligna a
terra de ningú per on corre sense límits
una llebre solitària."
Karl-Markus Gauß,
Alfabet europeu,
1997
Comentaris