S'han escrit molts poemes sobre els tres (o quatre?) reis (d'Orient). Jordi Llavina en va fer una petita selecció en aquest article de Núvol. Per aquells dies, i després, quan hi va haver tot aquell xou per tots cantons quant a la cavalcada d'algunes ciutats, llegia un llibre traduït al polonès del poeta lituà Kornelijus Platelis, i em vaig trobar amb uns reis del tot diferents. Crec que no hi ha cap versió tan cruel com aquesta. El tradueixo, del polonès, no pas del lituà, i en l'entremig no puc arribar a saber si s'han perdut moltes coses, o ells ja s'han perdut del tot en aquest deambular seu.
ELS TRES REIS
Enfonsant-se en la neu, erts, portats per estrelles desconegudes
de contenidor en contenidor, carregant deixalles
en bosses de plàstic com un úter on un objecte n'és el fruit,
utilitzant tot el que permet arrencar-se
fora del món, qualsevol cosa que es converteixi
en una sensació de plaer. Cossos com someres asclades.
Vers on els apressa aquesta estranyíssima angoixa?
Potser saben alguna cosa més, cada nit observen el fred cel
sobre els caps, així doncs, no alcen casals? no construeixen nius?
no es guanyen el pa amb la suor del seu front?
Exactament sota l'Estrella
Polar en un contenidor
als límits de la ciutat han trobat un nen mort
en una bossa de plàstic. No li han fet ofrenes
ni l'han posat a la tomba, no volent tenir
res a veure amb la policia, forasters,
de costums diferents, d'un altre país.
Han permès que seguís patint en silenci pels nostres pecats,
no enterrat, no plorat, incapaç de ressuscitar.
Ha patit de cop, sense paraules, ni miracles, ni sermons,
perquè tot ja ha estat dit, tots han estat alliçonats,
queda l'acció. La cara d'un Janus
jove en una bossa de plàstic.
Potser saben alguna cosa més?
Potser esperen que passi alguna cosa?
3 de gener de 2002
ELS TRES REIS
Enfonsant-se en la neu, erts, portats per estrelles desconegudes
de contenidor en contenidor, carregant deixalles
en bosses de plàstic com un úter on un objecte n'és el fruit,
utilitzant tot el que permet arrencar-se
fora del món, qualsevol cosa que es converteixi
en una sensació de plaer. Cossos com someres asclades.
Vers on els apressa aquesta estranyíssima angoixa?
Potser saben alguna cosa més, cada nit observen el fred cel
sobre els caps, així doncs, no alcen casals? no construeixen nius?
no es guanyen el pa amb la suor del seu front?
Exactament sota l'Estrella
Polar en un contenidor
als límits de la ciutat han trobat un nen mort
en una bossa de plàstic. No li han fet ofrenes
ni l'han posat a la tomba, no volent tenir
res a veure amb la policia, forasters,
de costums diferents, d'un altre país.
Han permès que seguís patint en silenci pels nostres pecats,
no enterrat, no plorat, incapaç de ressuscitar.
Ha patit de cop, sense paraules, ni miracles, ni sermons,
perquè tot ja ha estat dit, tots han estat alliçonats,
queda l'acció. La cara d'un Janus
jove en una bossa de plàstic.
Potser saben alguna cosa més?
Potser esperen que passi alguna cosa?
3 de gener de 2002
Comentaris