Més d'un cop he parlat dels
avantatges que té el llibre electrònic. Així, sense cap mena de
comparació. És pràctic, per exemple, si no hem de portar al
transport públic i durant tot el dia un
senyor totxo de 800 pàgines, no cal que et preocupis de quin llibre
prendre quan vas de viatge, perquè te'n pots endur milers que,
evidentment, no llegiràs mai; i té moltes altres virtuts. Alguns hi
han volgut veure aquí com un atac al llibre de paper, i no hi ha res
que quedi més lluny d'aquesta visió. De fet, el llibre electrònic
no podrà mai competir amb algunes característiques del llibre de
paper, i no parlo només de l'objecte en si mateix, sinó també de
coses més etèries com… no, no, no, ja sabem que l'olor dels llibres és un mite i un engany; aquestes coses més etèries són
l'espera després d'haver comprat un llibre, el neguit que tens per
arribar a casa i mirar-lo (si l'has comprat a la llibreria) o de
pujar ràpidament a casa si trobes que t'ha arribat a la bústia.
Però tampoc no vull parlar d'aquests aspectes, molt lligats amb la
projecció que fem del desig i que es perd en la immediatesa de la
compra per internet. Això darrer és ràpid però és asèptic,
sense passió. No, parlo de quan tenim un llibre tan ben editat que
estàs fent bots d'alegria quasi tot el dia. D'un llibre que té una
portada ben triada, que després respecta els marges i té una
tipografia que te l'estaries mirant tota l'estona com un quadre que
has tardat anys a poder veure. Siguem sincers, en els anys 60 i els
anys 70, a molts llibres que s'editaven els mancava l'estètica més
bàsica. Aquí sí, si em deixessin triar, agafaria aquells mateixos
llibres en versió electrònica. Una lletra atapeïda, mal triada i,
per tant, de mal llegir… Tots els idealistes dels llibres haurien
de passar una temporadeta amb llibres mal editats, com si els
enviéssim a galeres.
I això m'ha passat avui, no, no
les galeres, sinó el desig de què parlava abans. He arribat a casa,
a la bústia m'esperava un llibre, i ha estat pujar corrents a casa
per obrir el paquet, i em trobo amb un llibre que és una meravella de l'edició, no hi ha cap foto d'internet que li pugui fer justícia,
no és tan sols per la portada, sinó per la tipografia (que ja es
pot veure també a la portada) pel format, és un conjunt del tot
harmoniós. Un llibre que ha publicat l'editorial New Directions, de
Nova York. El món anglosaxó sempre ha estat el més avançat i el
més curós en l'edició, molt diferent del francès, que en alguns
casos és bastant matusser (les lligadures que encara fan servir en
alguns volums de la Gallimard, ja les podrien eliminar d'una vegada),
i molt diferent del que es feia a casa nostra, que estava a anys
llum. Quant a les edicions de poesia en català, es va començar a
trencar la tònica del mal gust, i es va iniciar un camí cap a
l'estètica del llibre amb Els llibres del Mall, però crec que el
salt important, gegant, que va fer veure a molts lectors que el
llibre era tot un conjunt i que s'havia de vigilar tots els detalls
va ser amb l'aparició de Quaderns Crema i el gust exquisit en
l'edició de Jaume Vallcorba, i de Columna, l'original. Aquesta
darrera tenia la col·lecció Àuria de poesia, amb aquells volums a
la Faber & Faber, en què col·laborava el malaguanyat Josep M.
Pujol, un autèntic savi i un mag de la tipografia. Pujol, que bevia
directament de les fonts anglosaxones, va apostar per combinacions
que fan d'aquells llibres veritables filigranes. Després, ja tot ha
anat millorant, i comprar un llibre de poesia publicat actualment per
la majoria de les editorials representa poder tenir també un bell
objecte.
Comprar llibres d'aquesta
manera, rebre'ls, obrir-los és un retorn repetit a la nostra
infantesa, és una manera de no voler renunciar a aquella part de nen
que seguim tenint i a la qual ens aferrem amb les ungles per no acabar
perdent. Ah, però deixeu la innocència, aquí no n'hi ha ni una
engruna.
Comentaris