Un altre
Sant Jordi passat. Problemes de novel·listes mediàtics o de
mediàtics novel·listes. En això s'ha convertit aquest dia. Tot és
mediàtic. El llibre té els seus quinze minuts a la televisió per
ser silenciat la resta de l'any. El ric, bon samarità, ha fet la
seva bona obra de l'any amb què paga la seva consciència. Entenc
que en una època de crisi tant els editors com els llibreters
tinguin interès especialment a vendre els llibres. No hi tinc res a
objectar. L'activitat econòmica s'ha de mantenir. El que ja no és
una cosa tan lògica és que els crítics (o el que en queda, aviat
en la nova era tecnològica desapareixeran en el marasme de blogs i
altres pàgines) segueixin fent el joc a tot aquest sistema. El que
compta és la novetat, sempre, i aquells autors que venen més
exemplars. D'aquest Sant Jordi, jo em quedo amb tres noms, un d'ells
sí que ha tingut un bon Sant Jordi, la resta m'imagino que no ha
tingut unes vendes gaire elevades. Són Carme Martí, Roger Vilà
Padró i Mònica Batet. Si el que volem és la qualitat, és aquí on
hem de mirar. Autors gens mediàtics. Autors que fan literatura
(entesa, és clar, en un sentit ben ampli, però sempre amb un alt
nivell d'exigència).
Per altra
banda, em deixa esfereït la capacitat que té tot aquest sistema de
relegar a l'oblit autors amb una gran obra. Alguns encara vius, com
per exemple, Xavier Roca-Ferrer. Qui el recorda? O qui recorda Miquel
Àngel Riera, un dels millors autors europeus de la seva època? Són
tan sols dos exemples, però en podríem aportar molt més. Les neus
d'antany s'han fos completament, però el que n'ha quedat no són
precisament prats verds.
Finalment,
pensava que enguany se celebrava un centenari. Veig que es fan una
sèrie de trobades, conferències. I tot això està molt bé. Però
la presència de l'autor, en aquest cas Espriu, no ha de ser tan sols
en aquestes xerrades, el que és més important és que es llegeixi.
En conseqüència, els seus llibres s'haurien de trobar arreu. I les
noves veus, els autors més joves, què hi diuen? Els debats són
bons, són sans, i el panegíric i l'hagiografia fan sempre més mal
que bé. Amb la calerada que diuen que s'embutxaca el comissari es
podrien fer moltes més coses.
Comentaris