Jan Polkowski
TOSCANA INDICAZIONE GEOGRAFICA TIPICA
Pobles i finques com gorres descolorides, passades
de moda, espargides en els cims de les muntanyes.
Era la parquedat pagesa de la terra cultivada a les valls
la que decidia el lloc? La por a l’aigua saquejadora o
despietada, possessiva? El desig de dormir més a prop de Déu,
o l’arrogància muntanyenca i la tirada als gustos més intensos
(de l’aire, de l’amor, de l’alfàbrega i del romaní)?
Rere dels finestrons tancats hi ha Rivalto i la resta de la terra,
s’asseca en aquesta calor com una oliva punxada o un núvol amarg.
Pujols de color d’ametlla i canyella, i en ells, immòbils
veles de les terrasses de pedra, netes com abans d’una festivitat.
Aquí tan sols resideixen per sempre el gres persistent, el sol perdut
i les ànimes dels gats. Les arrels dels ceps s’endinsen
en la terra, s’enduen les veus de les cigales, de les pedres
i les cordes resinoses dels pinyoners, plenes de melodies
malenconioses. Abans que t’adormis, creuràs en l’amor ple
i en tocaràs la pàtina argentada en el seu camí, fruits i pa.
Després el dia, la llum del negre i el vermell, una llum densa com fum
d’oli. En l’ull d’un llangardaix es reflecteix un violí, un tamborí, una viola,
la infinitud repleta i la indomable, violenta
alegria. Té un gust humit i verd, i és llisa com el gel,
calma la superfície. Tempta amb suavitat perquè et despertis al matí
abans que els altres, perquè no t’acomiadis de ningú i marxis.
Perquè no deixis res, tan sols el gust aeri, marítim
d’una conversa inacabada. I més tard, en tu mateix t’ocupis
dels colors fulgents del tacte i de la passió de l’oblit.
Per ja no tornar mai més. Per existir
en les ales d’un tord.
Comentaris