Avui es compleixen 99 anys que va néixer un dels grans entre els grans, Czesław Miłosz. L'Institut del Llibre polonès ha obert avui, en ocasió del naixement del poeta, una pàgina que ens acompanyarà tot l'any 2011. En ocasió del centenari, s'està preparant tota una sèrie d'actes, entre els quals hi haurà tallers de traducció a Cracòvia i altres esdeveniments en diferents països. Des d'aquí, també us aniré informant sobre alguns dels actes. Per ara, podeu entrar a la pàgina inaugurada avui mateix, només és en polonès, però esperem que en breu també es pugui consultar en altres llengües.
Fa un temps, tot celebrant el goig de poder tenir reunida a casa, a Cracòvia, bona part de la meva biblioteca, en què destaca una llarga lleixa per als llibres de Czesław Miłosz, vaig escriure un poema. Com a punt de partença, vaig agafar el poema de Milosz “Però els llibres”. Els deixo tots dos.
PERÒ ELS LLIBRES
Però els llibres seran a les lleixes, éssers veritables
Que aparegueren un cop, frescos, encara humits,
Com castanyes brillants sota l’arbre a la tardor,
I palpats, acariciats, començaren a durar
Malgrat la resplendor a l’horitzó, els castells que esclaten pels aires,
Les tribus en processó, els planetes en moviment.
Existim — digueren, fins i tot quan se’ls arrencava algunes fulles
o quan les flames crepitants xuclaven les lletres.
Oh, molt més duradors que nosaltres, la deformada escalfor
Dels quals es refreda junt amb la memòria, es dissipa, desapareix.
M’imagino la terra quan jo no hi sigui,
I res, cap pèrdua, seguirà l’estrany espectacle,
Els vestits de les dones, els gessamins humits, les cançons a la vall.
Però els llibres seran a les lleixes, d’origen noble,
De la gent, però també de la claredat, de la grandesa.
1986
Dins Czesław Miłosz, Travessant fronteres (Antologia poètica 1945-2000)
PERÒ ELS LLIBRES (per a Czeslaw Milosz)
Et torno a tenir a les lleixes, d’on mai
hauries d’haver marxat, però fou el viatge
que m’allunyà de tu. Un viatge per arribar
a tu. La paradoxa de les distàncies aquí
arriba al paroxisme. M’allunyo de la lletra
impresa per acostar-me en la geografia.
He arribat a la teva darrera ciutat quan
ja no hi eres. T’he buscat en els rastres
dels edificis, en les ombres de les façanes.
M’he convertit en tots els oficis possibles,
en rastrejador de paraules oblidades,
en el lladre i alquimista dels teus versos,
per donar-te una nova alenada en altres sons.
Tot ha estat una recerca de tu, fins ara,
que els llibres m’han retornat a mi.
Ocupes la part central de la biblioteca,
aquest és el teu lloc. He vingut fins aquí
per poder trobar la direcció correcta.
La distància és un concepte mental,
una equació de matemàtiques on tots
els elements són intercanviables.
Menys els llibres, la tinta, les paraules
nuades per recórrer la travessa,
els dards per fer blanc a la diana.
Com el blanc de la neu rere la finestra.
T’hi imagino amb el bastó, escrius
el darrer poema amb lentitud.
I veig que és un camí. El meu viatge.
Però de mi ja em separen quilòmetres,
els anys de pèrdues i de guanys.
No és un viatge a la deriva, del naufragi
he salvat les mans plenes dels llibres
que m’han conduït de nou a casa.
Comentaris