Salta al contingut principal

La fi del món, 9

Anne Talvaz neix el 1963 a Brussel·les, i després es traslladà a París. Treballa com a traductora (ha traduït poesia anglosaxona, per exemple, 4 volums de John Ashbery, Simon Armitage, etc. , i també poesia llatinoamericana). Ha publicat dos llibres de poemes.


LA FI DEL MÓN, 9

Un curiós sentiment d'infinitud,
però és aquí on ha d'acabar,
dempeus en aquesta església
on no fa pas fred;

la cerimònia estava prevista
feia molt temps. És millor deixar-se fer.
Ells - és a dir, els altres - saben.
Mirar cap al costat o enrere

és una temptació, però no serveix de res.
Aquí només hi ha personatges,
els fantasmes que segueixen

el curs dels esdeveniments:
avancen a passes calculades. La repetició
ha començat. Ben aviat serà el nostre torn.

Comentaris

jaka ha dit…
Un poema preciós.

:D
Xavier ha dit…
Hola, quina alegria veure't per aquí! Gràcies pel comentari. Molts records a tota Tarragona.