Un poema per al dia d'avui. "April is the cruellest month". Tal vegada. Però aquesta sentència determina, defineix, delimita, recrea, esclata en mil interpretacions, ens emociona, ens avorreix. Però ja no som els mateixos després d'ella.
FINALS D'ABRIL
Finals d'abril, el sol surt i reescalfa
els carrers durant el dia, però en passar a l'ombra
s'esdevé com una transformació. Baixa de cop
la temperatura, com si allí no hagués arribat
mai la despesa dels graus – obagues en la ciutat
que amaguen els records de l'hivern – i et falta
la jaqueta, l'escalfor d'una nova pell, del teu cos.
En la meva obaga del pensament que et busca
com a les palpentes. El record crea la teva figura,
la modela com si fos un escultor que treballa
amb l'aire, la imaginació que es connecta
en la recerca dels plecs, de qualsevol racó
on poder gravar, encara que sigui per un instant,
la teva mirada abocada en el telescopi
dels meus ulls. Ells també et busquen als carrers
mig il·luminats, mig enfosquits, com un gran
tauler d'escacs on només em queda un peó
per arribar a fer reina. I no queda res més.
L'esperança de poder atènyer el moviment
decisiu. I és així com ens movem, a les palpentes,
en els canvis, en la contradicció del fred i la calor,
en un immens tauler d'escacs en què mans invisibles
ens dirigeixen en una partida poc calculada.
I és així com jo intento crear la teva imatge,
saltant d'una casella a una altra. En línia recta.
Hi arribaré. Només falta un moviment. El vers.
FINALS D'ABRIL
Finals d'abril, el sol surt i reescalfa
els carrers durant el dia, però en passar a l'ombra
s'esdevé com una transformació. Baixa de cop
la temperatura, com si allí no hagués arribat
mai la despesa dels graus – obagues en la ciutat
que amaguen els records de l'hivern – i et falta
la jaqueta, l'escalfor d'una nova pell, del teu cos.
En la meva obaga del pensament que et busca
com a les palpentes. El record crea la teva figura,
la modela com si fos un escultor que treballa
amb l'aire, la imaginació que es connecta
en la recerca dels plecs, de qualsevol racó
on poder gravar, encara que sigui per un instant,
la teva mirada abocada en el telescopi
dels meus ulls. Ells també et busquen als carrers
mig il·luminats, mig enfosquits, com un gran
tauler d'escacs on només em queda un peó
per arribar a fer reina. I no queda res més.
L'esperança de poder atènyer el moviment
decisiu. I és així com ens movem, a les palpentes,
en els canvis, en la contradicció del fred i la calor,
en un immens tauler d'escacs en què mans invisibles
ens dirigeixen en una partida poc calculada.
I és així com jo intento crear la teva imatge,
saltant d'una casella a una altra. En línia recta.
Hi arribaré. Només falta un moviment. El vers.
Comentaris