Al comentari de Jordi Cervera sobre el llibre La disfressa dels arbres, que vam esmentar fa uns dies, voldria afegir encara dues valoracions més. La de Laura Dalmau, al seu blog; i la de Sam Abrams en una ressenya a El Mundo. També podeu sentir una entrevista sobre el llibre a la secció La dona de la finestra, del programa El cabaret elèctric. A tots ells, moltes gràcies.
De Elegies Centreeuropees?
vii
L'arquitectura domina el pensament, les passes
(sense cap orientació perdudes entre grans edificis)
menen a carrerons sense sortida. Sempre una imatge,
un bloc de pedra que és comú al llarg de 1.000 km.
Unes parets escairades perfilant un reflex negre.
Uns angles que parteixen la història en dues
meitats irregulars. La crueltat en pròpia pell,
la nostàlgia deformada en un món novel·lesc.
Teulades inclinades, un descens indeturable al fons
buit de les dates que s'escolen, amb una pell
rasposa com peixos assecats. Cada teula
pot recomptar el pes de la neu a cada hivern.
La cobertura temporal, una pàtina que presenta,
en el desglaç, unes marques com de fusta cremada.
Mals auguris que es repeteixen en una cadena
d'edificis. Són ells que han perdut tota noció de centre.
Comentaris
Avui he llegit una ressenya al diari Avui de La disfressa dels arbres. Fa venir ganes de llegir de comprar el llibre...
L'enhorabona!
Moltes gràcies per la informació. Hauré d'esperar uns dies a llegir-la, ja que a Cracòvia no arriba el diari, i el suplement tarda una setmana a aparèixer a internet.