Aniversari

Una versió molt lliure d'un poema del poeta lituà Tomas Venclova (1937) en el seu 70 aniversari.

Fa temps que no visc aquí
i com una illa muda de maons
cada día des de lluny passo
per aquests buits voltants
sense paviment, vidre, ni panys.

Els fanals són plens de foscor.
Les habitacions, de dies i son.
Assignat entre les veus dels objectes
és entre la veritat i la mentida,
com un reflex, com un alter ego,

com un cos descobert en un somni
o notícies que arriben tard,
esbaldit per diferents mars:
és per això que tinc por
de la seva forma, tamany, material.

Qui romangui en aquesta casa
¿heretarà un perillós destí
i guardarà una terra rebutjada
d'un vespre a un vespre foscant
per sobre del present i la buidor?