Aturem-ho tot. Avui ha mort un altre dels grans poetes del segle XX.
M’he aixecat amb la notícia que avui ens ha deixat Julia Hartwig
(1921-2017). Autora de la mateixa generació que Zbigniew Herbert o
que Tadeusz Różewicz,
i
especialment que Wisława
Szymborska, amb
qui l’unia una bona
amistat. Per molt que fos molt menys coneguda, Hartwig va contribuir
a consolidar aquella meravella, aquell espècie de miracle que és la
poesia polonesa del segle XX. A banda de la seva obra poètica, cal
destacar la seva tasca com a traductora, de poetes francesos i
anglesos, i també els dos volums de diaris, que va escriure ja de
gran, i que ens deixen un altre gran testimoni d’una època
irrepetible.
Aquí
tenim una petita selecció del seu darrer llibre, Mirada,
que va aparèixer fa un any.
Com
anotar aquest temps
hi ha
la malaltia i el dolor
i hi ha
l’alleugeriment en el dolor
l’ésser
segueix intranquil
la
immensitat de la inexistència
el
desig de consol sense temor
deixa
ja de parlar d’això
el
silenci es fa present
***
Ser
allí a la tardor
quan el
mar colpeja
inunda
les ribes
i crema
la
infinitat del blau
i la
seguretat que el cel existeix
***
Hi
havia d’haver un espai clar
entre
Ell i nosaltres
nosaltres
havíem de ser innocents
Ell
comprensible
però
bé havia de saber
com ens
va crear
***
TAN
SOLS
Tan
sols un artista modern podria haver preguntat
si és
que sempre he de pintar una obra mestra?
Manifesteu-vos
sobirans del desordre
tanta
xerrameca fútil
no ens
deixem endur
pel mal
camí de les paraules
El món
és bo
el món
no és bo
el món
és just
el món
no és just
¿És
la realitat
la clau
de tot?
Trepitgem
aquest hemisferis
amb
peu imprudent
***
VIATGER
Camino i camino
qui m’ho pot prohibir
tot ho tinc per donar
i no demano res
ha maltractat una mica
ha ferit una mica
i a qui li interessa
però ara ja parteixo
no diré per quant temps
ni on vaig
Comentaris